El 26 d’abril de 1986, a les 01:23:45 (UTC+3), dues explosions al reactor RBMK número 4 (condensador d’alta potència), ocorregudes durant un experiment per fer més segura la central nuclear Vladímir Ilich Lenin (coneguda popularment com a central nuclear de Txernòbil i situada al nord d’Ucraïna, llavors part de la Unió Soviètica), van marcar un abans i un després en l’era de l’energia atòmica.

L’avaria de la central va ser provocada per una cadena d’errors humans, tècnics i de construcció i va llançar a l’atmosfera fins a 200 tones de material amb una radioactivitat equivalent a entre 100 i 500 bombes atòmiques com la que va ser llançada sobre Hiroshima.

Oficialment, el desastre de Txernòbil va afectar la vida d’unes 600.000 persones (200.000–240.000 liquidadors —equips de rescat, soldats que van fer els treballs de descontaminació, bombers i agents de policia; 116.000 habitants de les zones contaminades properes a Txernòbil; i 220.000 persones evacuades dels territoris contaminats de Bielorússia, Ucraïna i Rússia). [Segons dades del “Chernobyl: Executive summary” de l’Agència d’Energia Nuclear (Nuclear Energy Agency, NEA), organització intergovernamental dins de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic de l’OCDE].

No obstant això, al voltant de 5 milions de persones encara viuen en zones contaminades, tot i que la radioactivitat continua afectant la biodiversitat de la zona directament impactada, coneguda com a zona d’exclusió. Actualment, Txernòbil, Prípiat i els seus voltants constitueixen un conjunt de ciutats fantasma. L’absència d’humans ha generat una tranquil·litat que ha estat aprofitada per la vida silvestre i ha propiciat una activitat turística cada vegada més nombrosa.

Txernòbil, la memòria contaminada [3cat 25/04/2026]

Et proposem una llista de novel·les, còmics i pel·lícules que ofereixen diferents mirades sobre l’accident.