El contingut d’aquest llibre és d’un alt interès no només per a docents, sinó també especialment per a famílies i alumnat preocupat pel camí actual que ha pres el sistema educatiu públic al nostre país.

L’aprenentatge basat en projectes té l’origen en les teories conductistes de Dewey, Kilpatrick y  Saiz que van arribar a Espanya el 1933. Aquell projecte pretenia substituir l’escola per l’empresa neotaylorista: “L’aprenentatge basat en projectes és la metodologia que reprodueix el tipus de treball col·laboratiu de les empreses de finals del segle XX i del segle XXI. En aquestes empreses els individus operen sota la ficció que treballen com a iguals, intercanviant els llocs, sent peons, líders i estrategs, pel bé de la família-empresa en què el CEO els tracta com a col·legues. I no realitzen un treball col·lectiu sense més ni més, sinó tota una sèrie de processos o estratègies que han de maximitzar el coneixement i les habilitats dels individus que formen part del grup, generant un producte amb “impacte social”; transferint aquests coneixements a altres llocs de l’empresa o a altres seus, de forma diversa i “original”, a cada moment, de manera que la formació, perquè l’empresa no redueixi el seu marge de beneficis, tingui cost 0” . Per dir-ho planerament, en això ha consistit bàsicament l’estafa: presentar una política corporativa com una pedagogia humanitària. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals