Concepción Arenal va ser una sociòloga, pedagoga i assagista gallega, que va viure entre el 1820 i e 1893.

Provenia d'una família acomodada, el que li va permetre sent molt jove viure de forma independent després de la mort dels seus pares. Va començar rebent una educació tradicional de la que sempre va defugir, però recolzant-se en les seves pròpies habilitats va instruir-se de forma autodidacta. Una de les seves biògrafes afirma que es vestia d'home per poder assistir a les classes de dret, donat que a les dones els estava prohibit accedir a la universitat. Pensa que no és fins el 8 de març de 1910 que les dones van poder cursar ensenyament superior en igualtat de condicions que els homes. Aquest fet, amb el risc que suposava, mostra la fortalesa i determinació del seu caràcter.

La  vida de Concepción Arenal està plena d'aquestes dues característiques, així com d'un sentit de la dedicació, l'estudi i  l'austeritat molts marcats. La seva activitat humanitària i producció literària van ser incessants i molt compromeses.

Va escriure més de 20 llibres i centenars d'articles i assajos sobre temes diversos. I alguns va poder publicar-los amb el seu propi nom.  En aquell moment les dones estaven relegades a la tenir cura de la casa i dels fills, de manera que el què i com escrivien havia de reduir-se a aquests àmbits. I no era una cosa que passés exclusivament a Espanya, segur que recordes el cas de Mary Ann Evans , coneguda con George Elliot, o el de les germanes Brontë, Charlotte, Emily i Anne que publicaven sota el nom de Currer, Ellis i Acton Bell. La mateixa Concepción Arenal va deixar de signar molts articles i amb d'altres ho va fer amb el nom del seu fill.

Els seus èxits no es redueixen a aquests. Va ser anomenada Visitadora de Prisiones  de Mujeres per la pròpia reina Isabel II (regent des del 1833 al 1868) i després Inspectora de Casas de Corrección de Mujeres amb els diferents governs de Francisco Serrano y Domínguez (1868-1873). Al 1870 va fundar el diari La Voz de la Caridad, que li va servir com a  plataforma per a denunciar les males condicions dels hospicis i presons (Enllaç a l'article de la Modelo?. Va col·laborar activament amb el desenvolupament  de la Creu Roja (creada el 1869)

Sobre els seus escrits podem destacar:

Literatura de ficció: Fábulas en verso (1951), que va ser llibre de lectura obligatòria a l'ensenyament primari.

Textos sobre presons :  La cárcel llamada Modelo, Estudios penitenciarios (1877). Cartas a los delincuentes(1865) , que va significar el seu cessament com a  Visitadora de Prisiones  de Mujeres, al demanar  respecte per la dignitat de qualsevol home,  delinqüents inclosos,  i la reforma del codi penal.

Textos de caràcter feminista  on reivindica la capacitat intel·lectual de la dona i el seu dret a rebre una educació que li permeti  desenvolupar professions, exactament igual que un home: La mujer del porvenir (1869), La mujer en su casa (1881), Estado actual de la mujer en España (1884) o La educación de la mujer (1892).

I també :  L'assaig La Beneficencia, la Filantropía y la Caridad (1860), va estar premiat, havent-se descobert la seva veritable identitat  per l' Academia de Ciencias Morales y Políticas, convertint-se en la primera dona en rebre aquest premi.