Gènius - Biblioteca Virtual

Detalle de personaje - Gènius

Ruta de navegación

Personaje

Ventafocs
Ventafocs

La Ventafocs era molt bufona

Promedio (0 Votos)

Coneixes la Ventafocs?

És el personatge femení protagonista del conte popular del mateix nom

I la seva història?

La Ventafocs és una noia a qui se li mor la mare i el seu pare es torna a casar amb una dona que té dues filles. Tant la nova mare com les germanastres tracten a la Ventafocs amb menyspreu i l’obliguen a encarregar-se de totes les feines de casa.

Un dia el príncep del regne convoca un ball al palau, perquè es vol casar i pensa triar esposa entre les més belles. La Ventafocs hi vol anar, igual que les seves germanes, però no li posen gens fàcil. Aquell vespre, passa un fet extraordinari, apareix la seva fada padrina i ofereix a la Ventafocs d'assistir al ball vestida com una veritable princesa, però amb la condició de què a les dotze ha de tornar a casa. Al ball, en veure-la, tothom es queda encantat i el príncep s’enamora.

Es convoca un segon ball on la Ventafocs torna a assistir, a mitjanit, complint la promesa feta a la fada padrina, marxa corrents de palau ja sentint les campanes que toquen les dotze, perdent la seva delicada i petita sabata de vidre.

El príncep la fa buscar per tot el regne, fent provar la sabata a totes les donzelles sense excepció. Quan el patge arriba a casa de la Ventafocs, les germanastres intenten calçar-se la sabata sense aconseguir-ho i la Ventafocs tímidament s'avé a provar-se-la. No hi ha cap dubte, ella, tot i la seva pobre vestimenta, és la dona del ball.

I així fou com el Príncep es casà amb la jove Ventafocs i visqueren molt feliços.

Què més podem dir sobre la història?

Per exemple, de La Ventafocs hi ha unes tres-centes versions en diferents tradicions populars. La més antiga sembla ser la xinesa i molts dels elements del conte que nosaltres coneixem provenen d’ella, com els diminuts peuets de la princesa protagonista, signe de noblesa i distinció a la cultura xinesa.

Entre tots els contes tradicionals és del que més versions hi ha a tot el món. A Occident, les més conegudes són la de Charles Perrault (1697) i la dels Germans Grimm (1812). A Catalunya Josep M. Folch i Torres s’inspirà en la història per escriure una novel·la (1926) i una obra de teatre infantil (1920). Al cinema, Walt Disney va produir una pel·lícula animada al 1950 i al 2015 una altra amb imatges reals.

Durant molt de temps, es va relacionar el que les sabates de la Ventafocs fossin de vidre (verre, en francès) amb un error de traducció: verre en comptes de vair (pell). Finalment, els especialistes en folklore van estimar que vidre era el terme correcte, ja que les sabates tenien una propietat màgica ressaltada per estar fetes d’aquest material.

A l’Ebiblio trobaràs aquests contes de la Ventafocs:

La Ventafocs (Pilarín Bayés)

La Cenicienta (Gabriela Mistral)

La Cenicienta (Charles Perrault)

La Cenicienta (Grimm)

I a les biblioteques aquests altres:

La Ventafocs (Perrault)

La Cenicienta (llibre-joc)

La Ventafocs : la veritable història contada per ella

La nina amaziga : la veritable història de la ventafocs

La Cenicienta (película)

Fuente: Xarxa de Biblioteques Municipals