Reportaje Tretzevents

Quin fred!
Quin fred!

L'arc de Sant Martí es pot formar amb gotetes de glaç

A l’Antàrtida s’ha enregistrat les temperatures més baixes de la Terra. El rècord màxim és de 77 graus centígrads sota zero.

L’Antàrtida també és el continent on el vent bufa més fort, fins a 320 quilòmetres l’hora.

El científics han explorat l’Antàrtida des del principi del segle XX.

Hi ha glaceres a tots el continents, excepte a Austràlia. La glacera més llarga és la de Lambert, a l’Antartida, que té 708 quilòmetres de desplaçament.

Normalment el clima és més temperat a les zones costaneres que a l’interior. I fa més fred a la muntanya que a la plana.

Les gotetes d’aigua i els cristalls de glaç refracten la llum blanca, que es descompon en els diferents colors de l’espectre i creen diferents fenòmens sorprenents i fascinats, com ara núvols irisats, halos, i l’arc de Sant Martí.

Els flocs de neu són formats per cristalls de glaç que s’agrupen en una varietat de formes infinita, segons la temperatura i la humitat de l’aire.

Extraient glaç amb un tub poden determinar el canvis climàtics que ha patit el continent.

«Blizzard» és una paraula anglesa adoptada internacionalment que designa una ventada molt forta en una temperatura molt freda, que aixeca la neu i impedeix la visibilitat. És una tempesta pròpia dels climes polars. Dins la climatologia catalana el fenomen que s’hi acosta més és el torb.

Molts animals dormen tot l’hivern per no estar exposats al fred. Aquest fenomen biològic s’anomena hibernació, que ve del llatí «hibernatio», que vol dir passar l’hivern.

Els habitants de Grenlàndia tenen més de cinquanta paraules diferents per a descriure diferents estats i formes de la neu.

Una allau de neu pot assolir una velocitat de 250 quilòmetres l’hora i emportar-se tot el que troba al seu pas.

La calamarsa és una pluja de grans de glaç menuts. Quan la calamarsa és gruixuda diem que pedrega. La pedra de glaç més grossa que ha caigut pesava més d’un quilo i va caure a Bangla Desh l’any 1986.

Entre 1450 i 1850 els hiverns van ser particularment severs a tot Europa, per això es va anomenar aquest període petita edat glacial. A Londres el Tàmesi es glaçava regularment.

Il·lustració: Sonia Pulido

Fuente: