Zzzziuuuuu, zzzziuuuuu... Que potser estem a punt d'enlairar-nos? Guaita, però si és la rentadora que està enllestint la seva cridòria i la seva ballaruga amb un centrifugat descomunal! És tan escandalosa i fa tants escarafalls... Quan s'engega fa que diu, amb un to perdonavides, "au, babaus, fora d'aquí que ja me n'encarrego jo, de la roba!". I ara, que acaba la festa grossa, li agafa per esbufegar com si hagués fet una mitja marató. Una creguda, això és el que és. O potser no tant.

Fa temps, quan la rentadora no existia ni en el millor dels somnis, les dones anaven als safarejos, a rentar la roba. Tant se val si gelava o si feia una calor de no moure ni un dit: allà que se n'anaven, amb els picadors de fusta i els coves. I llavors, plaf, rataplaf!, pica que picaràs la roba ben xopa per fer-la neta. Perquè la feina es fes més passadora, feien petar la xerrada i es posaven al dia de les seves coses. Ehem... i de les que no eren tan seves. Ara entendreu millor allò de fer safareig, que vol dir parlar de tot i de tothom.

Però no tota la roba bruta es rentava a casa*: la gent amb més dinerons feia servir una mena de "servei a domicili" de bugaderia. A Barcelona, les bugaderes d'Horta baixaven a la ciutat —que llavors els semblava llunyana—, s'omplien els farcells amb tot de roba bruta i se'ls enduien en uns carros. Un cop a casa, posaven mans a la feina: remullaven la roba, l'ensabonaven i, si calia deixar-la blanca blanquíssima, feien servir cendra (en lloc de lleixiu).

Després, la roba s'havia d'esbandir en un safareig ple a vessar d'aigua neta i, d'allà, de pet a l'estenedor i a esperar que fes un bon sol. Ah, però aleshores tothom en silenci, que amb roba estesa** és millor no fer confidències. Dies després, els carros enfilaven el camí de tornada cap al centre de la ciutat, i les senyores mestresses quedaven bocabades de tan neta i ben plegada que trobaven la roba.

Però ara tornem a la senyora rentadora: toca estendre la roba, i ja puc tremolar, ja: només de pensar en el munt de pinxeries que sortiran de la seva gran boca rodona ja m'esborrono... que si sóc superba, que si puc amb tot... Ai, quina mandra!

* La roba bruta es renta a casa: Els problemes de la família no s'han d'escampar, sinó que s'han de solucionar portes endins.

** Hi ha roba estesa: Hi pot haver algú, a prop, a l'aguait, escoltant.

Text: Gemma Mulet

Fotografies: Jordi Avià