Reportaje Tretzevents

Com es diu el teu poble?
Com es diu el teu poble?

Pobles en totes direccions

Promedio (0 Votos)

De la mateixa manera que les persones tenim un nom, els llocs (els pobles, els rius, les muntanyes, etc.) també en tenen: són els noms propis. Els anomenem propis perquè pertanyen a una persona ( o un lloc) i la diferencien de les altres persones (o dels altres llocs) . Els noms de lloc tenen un nom científic: els topònims.

En el cas de la llengua catalana els noms de lloc tenen orígens diferents. i s'han anant formant al llarg de la història: no tots els noms van aparèixer al mateix temps, sinó que a mesura que s'han anat creant els pobles, han anat prenent nom.

Així, les poblacions que es van formar durant l'època dels romans van rebre un nom romà (com Cornellà o Moià, que provenen dels noms de persona llatins Cornelianus i Modilius, que són les persones que hi van viure i que els van donar el nom), algunes altres tenen nom àrab si pertanyen a l'època de contacte amb el món musulmà (com Almenar, en àrab "la talaia" o torre de vigilància, o Altafulla, en àrab "tros de terra" ) , i si mirem enrere encara hi ha algun nom dels habitants anteriors als romans , com els íbers (com Guissona o Lleida que no sabem què volien dir).

Però la majoria de noms del nostre país s'han format a partir de la nostra llengua, sobretot durant l'edat mitjana: alguns d'aquests noms avui encara són transparents i podem saber què significaven en el moment que es van crear, com Castellvell "castell vell",  Vilanova "vila", població nova " el Puigpedrós "cim pedregós", ple de pedres" o el Riu fred "riu fred", però uns altres ja no veiem a primer cop d'ull que significaven, com el cas de Queralbs que hem de recórrer al català antic per saber que està format per quers i albs "roques blanques" o de Peralada, format per pera i lata "pedra gran".

Aquest és un dels aspectes que ens crida més l'atenció dels noms propis dels llocs: Què devien significar quan es va crear? que devia fer que ens diguessin d'una manera i no d'una altra? En alguns casos, ho podem arribar a saber, però en d'altres no, perquè fa molts anys que es van formar i no coneixem prou bé les llengües d'on provenen. També hem de pensar que avui el significat dels topònims és el lloc que denominen i no el valor de les paraules que formen aquell nom: a Molins de Rei ara no hi ha uns molins ni un rei.

Text: Joan Anton Rabella

Il·lustració: Pau Masiques
 

Fuente: Reportatge de la Revista Tretzevents