Petites històries sobre grans pintors

José Victoriano Carmelo Carlos González Pérez va triar canviar-se el nom per un de molt més curt: JUAN GRIS.

Sembla que no va ser un bon estudiant; solia estar distret a classe… als marges dels seus quaderns es multiplicaven els dibuixos que feia dels seus companys, professors i tot allò que fos digne de ser dibuixat!!!

Al començament es guanya la vida com a il·lustrador.

Cercant nous horitzons es trasllada a París, on habitarà i treballarà en un humil taller veí al del seu amic Pablo Picasso, i en només disset anys de producció es convertirà, juntament amb ell, en un dels pilars de l’art de tots els temps.

És potser el representant més pur que ha tingut el CUBISME, forma de representació del món que naixia a la primera dècada del segle XX.

Una de les preocupacions que tenia com a pintor era la recreació i no la imitació, els seus quadres són famosos pel seu rigor… el seu esperit de gran precisió no li permetia tacar un blau ni torçar una recta…

És veritat que només acariciava els gossos amb la mà esquerra per protegir la dreta d’una mossegada? Tenia el deure de cuidar-la, ja que amb ella aguantava els pinzells!!!

per Elenio Pico