Poesies de la Joana Raspall
EL LLOP
Al bosc, un llop traïdor
disfressat de cabra blanca
ja està esmolant les dents
amagat rere la tanca de la casa d'un follet.
L'homenet, que és eixerit,
li prepara una jugada;
com que sap que és llaminer,
li fa una coca ensucrada
i l'hi posa un mal bolet.
Després crida amicalment:
--No t'amaguis, cabra, vine,
et convido a dinar amb mi.
El llop hi va. Mentre dina
va pensant: --Quin infeliç!
no sap que me'l menjaré
quan m'hauré acabat la coca!
Ai! Aviat sent la cremor
al païdor i a la boca!
Mal profit li fa el pastís!
No; d'aquesta no s'ha mort,
i el follet se'n pot ben riure:
--T'he donat bon escarment.
Així aprendràs a viure
recordant el mal de panxa
que passes, per ser dolent!
