La Lloba capitolina
Si tens ocasió de visitar la ciutat de Roma tens moltes possibilitats de trobar-te amb una escultura que representa una lloba alletant dos nadons. Es tracta de Luperca i dels bessons Ròmul i Rem i l’escultura és coneguda com la Lloba Capitolina.
Ròmul i Rem segons la llegenda van ser els fundadors de Roma i gràcies a Luperca van salvar la vida quan se’ls va trobar al riu Tíber, on els havien llançat (compte que això por semblar una contradicció) per salvar les seves vides.
Però com van arribar al riu?
Tot va començar amb una traïció d’ Amulio al ser germà Numitor, rei de la ciutat d’Alba Longa, per arrabassar-li la corona. Després de destronar-lo, per evitar que el llinatge del seu germà continués, va condemnar la seva neboda a ser sacerdotessa de Vera (deessa de la llar) i mantenir-se donzella (verge).
Mart (deu de la guerra) es va enamorar de Rea Silvia i de la seva unió van néixer Ròmul i Rem. Per evitar que el seu oncle els descobrís i els matés, Rea Silva els va dipositar en el riu, en una panera (com Moises), amb l’esperança que algú els trobés i els salvés la vida.
Qui els va trobar va ser Luperca, que adoptant-los els va salvar i alimentar com si fossis els seus propis llobatons fins que el pastor Faústulus els va recollir i criar junt amb la seva dona Acca Laurèntia.
Ja pots imaginar-te com continua la història, els nens creixen i, en saber del seu origen, volen venjar-se del seu besoncle. Numitor, com a agraïment, els va lliurar uns territoris on van fundar la ciutat de Roma, just en el lloc on els va trobar la lloba.