Vida d'un fill d'un forner Vida d'un fill d'un forner

Gianni Rodari, escriptor, pedagog i periodista, va ser un gran “fabricant de jocs  de paraules”. És reconegut com un dels més importants escriptors de literatura infantil del segle XX i com un revolucionari pel que fa a la introducció de la creativitat com a mètode d’aprenentatge a les escoles. 

Dit així sona impressionant i ho és sense cap dubte, però les coses no van ser fàcils per Gianni Rodari, ni tampoc va tenir clar des del principi que és el que volia ser.  

Rodari va néixer a Omegna al 1920 i va morir al 1980. Si mirem un llibre d’història veurem que va néixer quan encara s’estaven patint les conseqüències de la Gran Guerra (1914-1918) i que amb 19 anys va veure començar i va viure en plenitud la Segona Guerra Mundial (1939-1945). La vida a Itàlia durant aquell període, com et pots imaginar, no va ser gens fàcil! La pobresa estava molt estesa i era complicat sobreviure. Rodari, degut a la seva fràgil salut, va quedar exclòs d’anar al front, però no el seu germà Cesare que va acabar confinar en un camp de concentració a Alemanya.

El pare d’en Rodari, Giuseppe, era forner i va morir quan aquest tenia 10 anys. Magdalena Aricocchi, la seva mare, amb els seus tres fills (Gianni,Cesare i Mario), es va traslladar a Gavirate, el seu poble natal. Allà Gianni va demostrar unes excel·lents actituds per a l’estudi i el violí. De fet va aconseguir el diploma de mestre un any abans que la resta dels estudiants, amb 17 anys.

Va treballar durant un temps com a mestre en diferents llocs i  en acabar la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb nombroses publicacions periòdiques, especialment als diaris  L’Unità i Paese Sera, ambdós lligats al Partit Comunista Italià (al que es va afiliar al 1944). Va ser llavors, per casualitat, perquè ho necessitaven al diari on treballava, que va començar a escriure per a infants. Casualitat que, ves per on, va esdevenir una passió a la seva vida.

Al 1950 és nomenat director del setmanari infantil Il Pionere i comença a publicar poemes e històries curtes i divertides per a infants. S’inicia llavors la que esdevindrà una carrera en accés en aquest camp.

 

No pensis que en Rodari va oblidar la seva formació inicial de mestre. Convidat pel Moviment de Cooperació Educativa per la renovació pedagògica, va tenir l’oportunitat de visitar diferents escoles i de participar en trobades amb mestres. Les seves tècniques de creació d’històries van ser molt bé rebudes, el que va animar a en Rodari a recollir-les després en el llibre Gramàtica de la Fantasia.

 

Al 1970 rep el que ja saps és el “Nobel”  de la Literatura Infantil, el Premi Hans Christian Andersen, que aquell any va percebre també Maurice Sendak com a il·lustrador (autor d’ Allà on viuen els monstres).                                                     

 

Contes per telèfon. Primera edició, publicada al 1962 per l’editorial Einaudi

Moltes són les obres escrites per Rodari i totes molt i molt  recomanables, però podem senyalar-ne principalment dues, Gramàtica de la fantasia (publicada al 1973), on explica les seves idees sobre la imaginació i els seus mètodes per incentivar-la i Contes per telèfon (1962), històries curtes que cada nit explica el senyor Bianchi a la seva filla durant el temps que dura el seu viatge de negocis.

Per cert, si algun dia escoltes parlar de Lino Picco o de Francesco  Aricocchi no et deixis confondre, són dos pseudònims que va utilizar Gianni Rodari per signar l’autoria d’algunes de les seves històries i llibres.