André Breton
ANDRÉ BRETON
És conegut especialment per ser el fundador i el principal representant del moviment surrealista. Dins d’aquest moviment va ser teòric, escriptor, poeta, assagista i també va crear algunes obres escultòriques i pictòriques
Breton va néixer a Tinchebray, un municipi de la Normandia (França), l’any 1896. Al 1913 va iniciar els estudis de medicina i es va interessar especialment en l’estudi de les malalties mentals.
Durant la Primer Guerra Mundial (1914-1918) va participar treballant en hospitals psiquiàtrics, on va conèixer les teories de Sigmund Freud i els seus experiments amb l'escriptura automàtica. En 1919 va apropar-se al moviment artístic i polític anomenat Dadaisme, en el què els seus integrants es revelen contra la realitat que viuen i busquen, a través del seu art, transformar-la negant tot allò que estava establert. (Per a què et facis una idea del què feien els dadaistes, una de les seves accions més conegudes i transgressores va ser la realitzada per Marcel Duchamp al presentar la seva obra anomenada Font , un urinari, com a art en una exposició que es va celebrar el 1913 a Nova York!!. T’imagines el que va significar en aquell moment!!!)
En 1014 funda la revista Littérature, en la que comença a publicar alguns textos en escriptura automàtica, dictada pel pensament sense la intervenció de la raó i sense cap intenció intel·lectual o moral. Aquest mètode caracteritzarà tots els textos surrealistes.
Al 1921 Breton coneix Sigmund Freud, i al 1922 ,interessat cada cop més les seves teories sobre els somnis i l’atzar i el subconscient (aquella part del cervell que no està regida per la raó), abandona el dadaisme per a impulsar el Surrealisme.
1924 va ser l’any en què les bases del Surrealisme van ser recollides i publicades en el Primer Manifest Surrealista
Durant els anys posteriors, l’obra de Breton va girar al voltant dels preceptes del moviment i va ser ell el que va dirigir la seva evolució, com quan al 1927 inicia una etapa vinculada al Partit Comunista, del què es fa membre, i posteriorment (1929) decideix incloure aquesta mirada més política al Segon Manifest del Surrealisme.
La seva vida va estar totalment vinculada al Surrealisme i al comunisme (tot i que el van expulsar el partit al 1933) i fins a la seva mort, el 28 de setembre de 1966, va participar intensament en la vida política i cultura del França.
Va fundar diverses revistes: La Révolution surréaliste (1924), Le Surréalisme au service de la Révolution (1930), Clé (a Mèxic, 1938), Triple V (a Nova York, 1942) i Le surréalisme même (1956). En totes va comptar amb la participació d’importants figures del mon de la literatura, l’art i la política. Dels seus escrits, que van ser nombrosos, es podrien destacar Els camps magnètics (1920), Manifest del Surrealisme (1924), Nadja (1928), Diccionari abreviat del Surrealisme (1938)