El Surrealisme : un misteriós súper-poder
EL SURREALISME: UN MISTERIÓS SÚPER-PODER
Sents atracció per mons llunyans? T’interessa el món dels somnis i dels misteris que tens a dins? Si és així para atenció, potser tens un SÚPER-PODER! La fórmula per activar-lo està en aquest conte:
Hi havia una vegada, ara fa més de cent anys, un grup de francesos que tenien un costum ben curiós: el costum de dormir sempre amb un paper i un llapis sobre la tauleta de nit. Això era molt important per ells perquè alimentava el seu super-poder, el qual volien COMPARTIR amb la resta de persones. A més els encantava SOMIAR.
Però necessitaven trobar un nom per presentar-se al món. —Quins elements o paraules defineixen un somni? Es preguntaven. L’Apollinaire –un d’ells– va proposar que els somnis ens enlairen per sobre de la realitat i per tant son una cosa SURREAL (“Surreal” en francès significa “que està per sobre de la realitat”). I com que totes aquelles somiadores i somiadors se sentien com ocells de nit sobrevolant la normalitat del dia, van acordar presentar-se al món com el grup dels SURREALISTES. De vegades no et passa, quan t’adorms, que et surten ALES i voles lluny del llit per viure experiències exòtiques?
Els somnis eren una forma de llibertat. També una porta per entrar al món interior, però amb el problema que es tancava en despertar: els somnis eren tan lliures que no es deixaven capturar i s’esfumaven de la memòria tot just obrir els ulls, deixant sols alguns records. —Com podríem retenir els detalls d’aquests VIATGES? Es preguntaven. I d’aquí va sorgir el costum de tenir llapis i paper a la tauleta de nit: per poder apuntar-se els somnis tot just despertar! Abans d’oblidar-los.
Pels surrealistes TREBALLAR amb somnis era com obrir una FINESTRA des d’on compartir la visió d’aquell món fascinant ple de situacions impossibles i sorprenents de les quals es podria aprendre. Però no tot eren flors i violes: es reunien per parlar-ne i de vegades també sortien qüestions de MALSONS —Avui he somiat que em perseguien i jo m’escapava tota l’estona, potser tinc por d’alguna cosa en la vida real?
L’escriptor BRETON es va convertir en el líder del grup i va descobrir un altre camí per accedir al món surreal: L’ESCRIPTURA AUTOMÀTICA. Consisteix a posar-te a escriure tot el que et passi pel cap, ràpid i sense pensar, perquè així surtin les idees que sempre queden amagades dins la ment i cap pensament agafa, les que mai ajuntes de dia i ballen lliures a la nit. Breton havia après del seu mestre Freud que l’amagatall d’aquestes idees ballarines dels somnis es diu INCONSCIENT: allà les idees de la memòria s’agrupen lliurement, construint realitats fantàstiques. Normalment un paraigües acostuma a ajuntar-se amb la pluja o amb el paraigüer perquè és el seu sentit, però en l’inconscient el paraigües es pot reunir amb una taula de planxar i amb una màquina de cosir per parlar del dinar! Aquesta seria una imatge surrealista.
I no val més una imatge que mil paraules? DALÍ pensava que sí, era un pintor català que es va unir al grup per pintar quadres surrealistes i per VIURE de forma surrealista. Va tenir una vida divertidíssima! I amb ell es veu més clar el super-poder: una FANTASIA CREADORA que et dona la LLIBERTAT de poder mirar i viure de manera diferent, de FER SENSE PENSAR i que així sorgeixin coses DIVERTIDES i INTERESSANTS.
Per què no proves a deixar que les mans et vagin soles i creïn sense pensar? (I si algú et diu que el que fas “no té sentit” tu podràs respondre-li que només ho podria entendre unint-se al CLUB SURREALISTA! ;)
Text: Efrem Gordillo