La sirena del mar
Hans Christian Andersen va escriure el conte La sirena del mar (títol original Den lille Havfrue) el 1836 i el va publicar per primera vegada el 1837 dins de la col·lecció Contes de fades explicats per a infants. En aquesta història l’autor s’endinsa en les profunditats del mar per explicar-nos tot allò que viu una sirena quan, empesa per la curiositat, vol conèixer el món que hi ha més enllà del seu univers aquàtic. Els estudiosos de la seva obra destaquen que Andersen era un bon coneixedor de les llegendes sobre éssers fabulosos com sirenes, nàiades, sílfides, nimfes i altres criatures de diferents cultures. Es diu que per a La sirena del mar es va inspirar en la història d’Ondina, un ésser fantàstic que aconsegueix tenir una ànima gràcies al fet de casar-se i tenir un fill. Andersen va anar més enllà: per a ell era important que la seva protagonista no depengués de l’amor per aconseguir un destí alliberador.
El conte, profund i poètic, explora temes com l'amor, la generositat i la recerca d'una ànima eterna. Està ambientat en un regne submarí governat per un rei del mar vidu i les seves sis filles sirena. La més jove, que somia amb el món humà, rescata un príncep de morir ofegat i se n’enamora. Amb l'esperança d’aconseguir el seu amor, fa un tracte amb la bruixa del mar: podrà convertir-se en noia, però, a canvi, es quedarà sense veu. Quan ell es casa amb una altra, se li trenca el cor i acaba els seus dies transformada en escuma del mar.
Que un personatge de conte arribi a convertir-se en el símbol més important d’una ciutat és un fet força curiós. Això és el que ha passat amb la petita sirena d’Andersen gràcies a l’escultura de bronze que l’artista danès Edvard Eriksen va realitzar el 1913 i que li ret homenatge. Com no podria ser d’altra manera, es troba a prop del mar, a la badia del port de Copenhaguen i no hi ha turista que se la deixi perdre quan visita la capital de Dinamarca. Ajaguda sobre una roca, la seva mirada es projecta cap a la blavor del Bàltic.
Algunes adaptacions de La sirena del mar i alguns contes sobre les criatures dels oceans
Adaptacions fidels a la història original
Diverses adaptacions, diversos formats
Criatures de la mar
Edicions originals de La sirena del mar
Selecció d’edicions amb el text original
Tots els contes / Hans Christian Andersen ; traducció del danès de Henrik Brockdorff i Miquel-Angel Sánchez Férriz ; epíleg de Jordi Nopca
Martorell : Adesiara Editorial, desembre del 2024
Andersen va entrar de ple dret en la història de la literatura amb aquesta magna obra : conté ; La Reina de les Neus, la sireneta, l’intrèpid soldadet de plom, la fada del saüc, la princesa del pèsol o el príncep malvat, entre tants i tants altres...
Veure disponibilitat al catàleg Aladí
Cuentos de hadas / Hans Christian Andersen; ilustraciones: Harry Clarke
Libros del Zorro Rojo, 2015.
L’any 1916 l’editorial anglesa George G. Harrap & Co. va reunir alguns dels contes d’Andersen i va encarregar les il·lustracions a Harry Clarke, un jove que destacava per la seva magistral tècnica en el vitrall; aquest encàrrec li va donar el reconeixement mundial en l’àmbit editorial. Libros del Zorro Rojo recupera aquesta històrica edició que mai abans s’havia editat en castellà. Apareixen els contes de ‘L’aneguet lleig’, ‘La vendedora de llumins’, ‘Ditona’ i ‘La sireneta’.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí
La Sirenita y otros cuentos / Hans Christian Andersen; ilustraciones: Elena Odriozola
Anaya, 2004
Dos cents anys després del naixement de H. C. Andersen, Anaya edita els Contes complets de l’autor en quatre volums. La traducció, a partir de l’original danés, l’ha realitzat Enrique Bernárdez qui ha inclòs un apèndix amb la biografia d’Andersen i un anàlisi de la importància d’aquesta col·lecció de contes.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí
La Sirenita / Hans Christian Andersen; ilustraciones de Benjamin Lacombe
Edelvives, 2022
Benjamin Lacombe il·lustra aquest clàssic d’Andersen fent l’ullet al seu autor. Inclou el text de la versió completa i original, traduït del danés. Trobem un pròleg i algunes cartes reals escrites per Andersen, i un epíleg on s’explica la teoria d’una possible interpretació del conte; la història podria reflectir l’amor platònic i impossible de l’escriptor cap al seu amic Eduard Collin, mai correspost. Destaca l’ús del color per part de Lacombe, qui combina el blau intens i profund del mar, que contraresta amb el rosa fluorescent, i el lila en la cua de la sirena, colors que són simbòlics en la identitat de gènere.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí


