Vosté és un geni
Per M. Carme Bernal*
Hans Christian Andersen és l’escriptor danès més conegut arreu del món. La història de la literatura el situa al costat de Charles Perrault i dels germans Grimm, per bé que no es va limitar com ells a recollir contes meravellosos i a donar-los forma literària, sinó que en va crear de nous.
Andersen va néixer el 2 d’abril de 1805 a Odense. Era fill d’un sabater i d’una dona que es guanyava la vida rentant roba. La mort del pare, una escolarització breu, un caràcter tímid i el desig de triomfar, eren el bagatge d’un nen que jugava sol i passava hores amb el seu teatret de joguina. Les vivències infantils seran cabdals en la seva obra. A La venedora de llumins, escriu sobre un record de la seva la mare quan era petita: la protagonista és una nena que demana almoina al carrer mentre la gent celebra la festa de Nadal. Andersen, quan tenia catorze anys, se’n va anar a Copenhaguen. Al començament va passar dificultats, però aviat va rebre l'ajuda de persones benestants, especialment la del polític i director de teatre Jonàs Collin. Amb ell, Andersen va encaminar la vida cap a la carrera d'escriptor. El reconeixement dels lectors li arribaria en vida, gràcies als 172 contes que va escriure.
Andersen escrivia i explicava els seus contes, uns contes que es reconeixen fàcilment perquè tenen uns trets específics. Es diu que són una mica tristos, però solen tenir un toc d'humor subtil. L’escriptor proporciona a les seves històries la màgia dels grans poetes. Dona vida a les coses petites i anònimes —una joguina, una agulla de cosir, un soldadet de plom... Molts dels seus personatges es caracteritzen per un tret que els fa diferents i per aquesta raó es veuran rebutjats: el més conegut és l’aneguet lleig. Andersen era, com altres escriptors romàntics, un gran amant de la natura; el conte La Ditona n’és un exemple. Sovint els seus petits herois estan disposats a sacrificar-se per les persones que estimen; un bon exemple el trobem a Els Cignes salvatges, on la protagonista viu autèntics suplicis per retornar la condició humana als seus germans, a qui un malefici va convertir en cignes.
Andersen va viatjar per molts països i va recollir aquestes experiències en llibres de viatge. Dins Viatge a Espanya, recorda una estada a Barcelona, el 1862. S'hostatjava a l'hotel Oriente de la Rambla, on encara ara podem llegir una placa que l’homenatja. D’aquesta estada en va dir:
"Un dels darrers dies de la meva estada a Barcelona havia plogut molt. Encara plovia l'endemà al matí quan vaig anar al banc. Vaig tornar xop a l'hotel i llavors em van anunciar que l'aigua estava pujant de nivell a les Rambles. Des del meu balcó vaig adonar-me que la catàstrofe anava augmentant i que jo era testimoni d'un espectacle esgarrifós. El poder terrible de l'aigua! El riu creixia i creixia. L'al·luvió, bramulant com una presa de molí va arrencar arbres de soca-rel. Més tard vaig saber que diverses persones havien desaparegut pels forats de les clavegueres. Mai no hauria imaginat el poder d'un torrent de muntanya. I vaig pensar en el conte que podria sortir d'aquest petit torrent, un rierol normalment modest."
Hans Christian Andersen va morir l'any 1875 i va ser enterrat a Copenhaguen, un lloc on es poden visitar diversos monuments que el commemoren.
- M. Carme Bernal és professora emèrita de la UVic-UCC