Els butais dels Kamishibais per contar contes
Kamishibai, en japonès, significa teatre de paper i és un mètode tradicional d’explicar contes que s’utilitza des de fa segles al Japó. Consta d’un teatre plegable de fusta, anomenat butai, on s’insereixen làmines que tenen un dibuix per una cara i el text en l’altra.
Mentre els dibuixos van passant, un narrador, anomenat Gaito Kamishibaiya, conta la història.
El seus orígens es remunten al segle XII i va ser creat en els temples budistes del Japó amb l’objectiu d’explicar històries a la població que no sabia llegir ni escriure. El ressorgir del Kamishibai es va produir entre els anys 1920 i 1950 en els barris més poblats de Tòquio. Coincidint amb la gran depressió, i com a mitjà de subsistència, milers de parats es desplaçaven en bicicleta de poble en poble, amb el seu teatret i dolços per vendre. Al 1950, amb la popularització de la televisió, el Kamishibai va estar a punt de desaparèixer però poc a poc va retornar estenent-se des del Japó a d’altres continents.
Aquests són els tres elements de que consta el kamishibai:
El petit teatre on es desenvolupen les històries. Sol ser de fusta amb dues o tres portes que s’obren quan comença el conte i es pleguen quan s’acaba. Un cop plegat té forma de maletí i així hi ha la possibilitat de transportar-ho a qualsevol lloc d’una manera pràctica. El feien servir els contacontes anomenat gaito kamishibaiya en les seves narracions de kamishibai. Com eren uns artistes ambulants, la lleugeresa, el poc volum i la flexibilitat del butai el feien un objecte molt còmode de transportar.
Normalment el butai estava fet en fusta, però es pot fabricar també de cartró. Si t’animes, aquí tens unes pràctiques i senzilles instruccions de com realitzar-lo. Un cop acabat pots delectar a amics i familiars amb les teves creacions.
El segon element són les làmines que es col.loquen abans de començar una darrera l’altra dintre del butai. Aquestes tenen il.ustracions per una cara i text per l’altra. Així el narrador pot interpretar els textos des de darrera del kamishibai, mentre els nens veuen passar els dibuixos i escolten la història. Els dibuixos són clars i tenen traços simples. El text està format pe frases curtes i directes, per no perdre l’atenció de l’espectador
El tercer dels components essencials és el contacontes. El Kamishibai sempre necessita d’ un narrador el qual llegeix el text a la vegada que l’interpreta. És molt important la seva veu i expressió corporal per transportar a l’audiència a un món de fantasia.
Ara que coneixes el kamishibai, que n’opines? No et sembla que té un component màgic entre les paraules i les imatges?
Recorda que els contes del kamishibai son un conjunt d’imatges que s’ajusten a la mida de la finestra del butai i que es passen d’una en una mestre s’explica la història. El text s’incorpora al dors del dibuix, però atenció, del dibuix que ja s’ha mostrat i has d’haver col·locat al final de la pila d’il·lustracions . De manera que si un conte té 10 imatges, el primer text el trobarem darrera del dibuix número 10, el segon darrera del dibuix 1, el tercer darrera del dibuix 2 i així successivament. D’aquesta manera, pots anar llegint la història i els oients mirant les imatges.!
