El cargol és un mol·lusc gastròpode , que no té esquelet intern i es desplaça arrossegant-se sobre el ventre. Respira pels pulmons.

El cos del cargol està format pel cap i el tronc. El cap es distingeix per la presència de 4 tentacles: dos llargs on té els ulls i dos de curts que li serveixen per ensumar i palpar. Al tronc hi té una conquilla o closca, que utilitza per amagar-se.

El peu, de forma allargada, és la part de fora de la closca i li serveix per desplaçar-se. Té una glàndula mucosa que segrega la bava que li permet lliscar per damunt del terra i les plantes.

Durant l'hivern i en períodes de poca pluja, els cargols es fiquen dins la closca i en tapen l'obertura amb una membrana que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària.

Són hermafrodites, no hi ha cargols mascles o femelles, sinó que un mateix cargol té òrgans sexuals masculins i femenins. Però per fecundar-se cal que hi hagin dos individus. Cap a la primavera o durant l'estiu posen els ous i al cap de 15 o 20 dies surten uns petits cargols transparents molt voraços (es mengen fins i tot la pròpia closca)

Els cargols viuen en ambients humits, s'alimenten de plantes i sovint fan destrosses a les hortes i als jardins.

Hi ha una gran quantitat d'espècies repartides per tot el món, algunes de les quals són comestibles. Les closques poden ser de diferents formes, mides i colors. Als Països Catalans les espècies més corrents són el cargol bover ( Helix pomatia el cargol de les vinyes o vinyal ( Helix alonensis ), el cargol sapenc ( Helix aspersa ), entre d'altres.

A Catalunya hi ha una gran afecció a menjar cargols i molta gent, quan ha plogut, es dedica a buscar-ne pels horts i marges dels camins. La cuina catalana és plena de receptes de cargols: a la llauna, al forn, amb conill... però no a tothom li agraden! Abans de cuinar-los cal que facin un dejuni per eliminar el que tenen dins el tub digestiu i després rentar-los amb aigua i sal.