Article
Representacions de la civilització egípcia
Dintre de l'Edat Antiga de la Història Universal de la Humanitat allò que coneixem com a Antic Egipte és una civilització molt longeva, que des dels seus orígens prehistòrics fins a la seva incorporació a l’Imperi Romà, va aconseguir un alt grau de desenvolupament econòmic i una influència cultural molt important.
Es va iniciar fa més de 6000 anys i es va estendre més de 3000 anys, s'inicia a finals de l'edat dels metalls i veu la seva fi amb invasions d'altres pobles fins passar a formar part de l'Imperi Romà. Va ser una civilització molt important.
Una part de l'actual Egipte, entre el Mar Mediterrani i el Mar Roig i travessada per l'important Riu Nil és el territori on va començar a assentar-se l'antic Egipte. Aquest riu era molt important al voltant del seu curs, a les seves riberes hi havia terres fèrtils aptes per l'agricultura.
El rei Menes va unificar dos regnes (la part nord i la part sud) i va ser el primer faraó d'Egipte.
Amb petites variacions i amb èpoques més i menys prosperes, la societat egípcia va mantenir una sèrie de característiques durant aquest temps. La formaven diferents grups, sent les ocupacions i les condicions de vida dels mateixos molt diferents.
Una minoria, els privilegiats, posseïa el poder polític i la riquesa: eren el faraó, els nobles, els sacerdots i els funcionaris, destacant, entre aquest, els escribes. El faraó tenia tot el poder, es considerava un deu i la seva importància va anar augmentant amb el pas del temps.
La resta de població depenia del que decidia el faraó, els nobles o els sacerdots. Molt eren pagesos conreaven les terres, quan no podien ajudaven a les obres públiques i a més havien de pagar impostos. Pitjor sort corrien els esclaus que feien les tasques més dures i ni tan sols eren propietaris de la seva vida. Comerciants i artesans encara es guanyaven la vida bé i els soldats tenien privilegis importants.
La religió és basava en la creença de diverses divinitats i en que hi havia vida després de la mort, això va provocar l'existència d'importants construccions funeràries com eren les piràmides, fetes en honor dels faraons. Algunes s'han convertit en els monuments més importants de tot el món.
Les manifestacions artístiques eren molt importants però tota la temàtica era religiosa, tant en el camp de la escultura com al de la pintura.