Abril del 2016. L’Europa futbolística es prepara per posar el punt final a les lligues estatals i als diferents campionats de clubs abans d’afrontar l’Eurocopa de França del juny següent. A Zagreb, un rodamón apareix assassinat al costat de l’estadi Maksimir després de la disputa d’un partit entre el Dinamo i el Rijeka. Sembla una acció aïllada, però la reivindicació dels seus autors deixa clar que tres dies de mort són a punt de començar.

En un pavelló de mala mort de Reno, Nevada, tenen lloc les últimes rondes del torneig Filles d’Amèrica. Vuit boxejadores menors de divuit anys competiran per ser la millor de la categoria. A unes les impulsa l’esperança, a unes altres l’ambició. O el trauma. O el desig de control sobre el caos. O la follia.

«Cop de llum» és el debut de Rita Bullwinkel. És frenètica, rítmica i sorprenent, d’estil agosarat i mirada revolucionària. Ha estat finalista del premi Pulitzer i candidata al premi Booker, entre molts altres premis. No els ha guanyat. Però aquest només és el primer assalt d’una autora que caldrà seguir amb atenció.

««Feia un dia preciós, i viure en un món tan generosament proveït d’aigua li va semblar absoluta clemència i magnanimitat.»

Considerat el Txékhov del somni americà, els contes aplegats són dos dels millors que va escriure John Cheever.

«El nedador» és un home alegre que travessa el comtat nedant, seguint la ruta marcada per les piscines. Gràcies a la pel·lícula de 1968, la seva imatge atlètica, musculada, amb banyador blau marí, serà sempre la de Burt Lancaster.

A l'edat de quaranta-set anys, el campió del món d'escacs Alexandre Aleksàndrovitx Alekhine, rus de naixement i nacionalitzat francès, fa partides de la mateixa manera que fa anar la seva vida: de victòria en victòria i de continent a continent.

Som a setembre del 1939 quan embarca des de Buenos Aires cap a Europa, amb la seva dona i el gerro de porcellana del qual no se separa des del moment que el tsar Nicolau II li va lliurar com a trofeu. Alekhine no té més preocupació que continuar negant la revenja a què sospira des de fa dotze anys el seu etern rival, el cubà Capablanca. Però quan arriba a París l'espera una carta que el crida a files i el Reich, per la seva banda, l'insta a sumar-se a la seva causa creant una escola d'escacs per a les generacions futures alemanyes. En un moment en què tot encara es pot resoldre en el tauler, el geni dels escacs pren una decisió que el convertirà en ostatge dels nous amos d'Europa i en col·laborador de Hans Frank i Joseph Goebbels. De mica en mica, les peces de la seva jugada mestra —la seva esposa Grace i Spielmann, Rubinstein, Przepiórka: els grans mestres jueus perseguits, que havien estat els millors rivals— aniran caient l'una rere l'altra.