Un llibre que trenca tòpics sobre la joventut i el món rural. Les històries que recull mostren que, darrere de l’abandonament del camp, encara hi ha joves disposats a resistir, innovar i arrelar-se al territori. Sense idealitzar la pagesia, posa rostre a una realitat sovint invisible i fa evident que defensar el camp és també defensar una manera de viure i un futur més sostenible.

Joves amb passió i compromís amb la terra, la pagesia i un model de vida arrelat a la tradició del país i a la innovació generacional.

“De peus a terra és molt més que un llibre sobre agricultura. És el relat d’un pagès de novena generació, Francesc Font, nascut i criat a Vilajuïga entre vinyes, oliveres i camps de cereal, que ha sabut combinar la saviesa heretada amb el coneixement científic per demostrar que una altra manera de conrear és possible.

Diu:  "els trenta primers centímetres del planeta permeten que nosaltres puguem viure". D’aquest sòl depenen l’alimentació, l’aigua potable, la biodiversitat i bona part de l’equilibri climàtic. A partir de la seva experiència personal, Font explica com va descobrir que els seus propis camps s’havien degradat i com l’agricultura regenerativa li va permetre recuperar-ne la fertilitat, produint aliments de més qualitat i millorant la salut de la terra. El llibre combina divulgació científica, memòria familiar i propostes pràctiques, amb un missatge tan senzill com profund: cuidar el sòl és cuidar la vida. El seu valor el trobem en la capacitat de connectar els grans reptes globals amb l’experiència concreta d’un pagès empordanès que ha portat les seves idees fins a organismes internacionals i que ha demostrat que sostenibilitat i excel·lència poden anar de la mà. Una lectura inspiradora que ens convida a tornar, literalment i metafòricament, de peus a terra.

Entrevista

Afegir enriquiment a l’entrevista: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-francesc-font-agroindustria/

Aquest assaig reinterpreta el Càntic de les criatures de sant Francesc d’Assís per reflexionar sobre l’emergència ecològica actual. Mancuso, neurobiòleg vegetal, combina coneixement científic, sensibilitat ambiental i una mirada humanista per reivindicar una relació més respectuosa i cooperativa amb la natura. 

Amb una claderat de llenguatge, amb dades i cites del Càntic de les criatures, aquest llibre recorda que la crisi ecològica és també una crisi de valors. La combinació d’espiritualitat i ciència és molt bonica i precisa, pertinent. Aquestllibres és una invitació a mirar la Terra amb més humilitat i menys afany de domini.

Els monitips del mateix autor, de temàtica vegetal, aporten també aquest component de llibre artístic que l'acaba d'arrodonir.

Els fruits generosos. Abundor i reciprocitat en el món natural, de Robin Wall Kimmerer, és una reflexió sobre la gratitud, la interdependència i els vincles que sostenen la vida. A partir de l'observació de les baies i dels ecosistemes naturals, l'autora contraposa l'economia de l'acumulació a una ètica de la reciprocitat inspirada en la saviesa indígena i el món vegetal.

Un llibre breu però amb la força d'una reflexió profunda i sincera: la prosperitat no neix de l'acumulació, sinó de les relacions que sabem cultivar. Amb una escriptura serena i evocadora, Robin Wall Kimmerer, científica indígena nord-americana ens convida a desaprendre la lògica de l'escassetat i a mirar la natura com una mestra. 

Aquest és un llibre delicat i profund que recorda que la terra no és només geografia, sinó també memòria, història i pertinença. Els relats dialoguen amb l'arrelament, les pèrdues i els desplaçaments, mostrant que recordar és un acte de resistència. Una lectura que convida a escoltar les veus petites i sovint oblidades que habiten els paisatges que trepitgem. El pròleg de Roser Vernet és per sí un sentit assaig, una joia sobre la memòria de la terra: paisatge, persones, els noms, els topònims..., és en ell mateix una petita joia.

«No hi ha meta més profundament humana que aprendre a compartir aquest planeta, la Terra, que no és nostre.»

La biodiversitat és un patrimoni extraordinari i fràgil que estem posant en perill a una velocitat alarmant. Andreu Escrivà ens convida a mirar més enllà de les pantalles i a entendre què perdem cada vegada que una espècie desapareix. Amb claredat i rigor, descriu les amenaces que afecten el planeta, però també ofereix motius per no caure en el fatalisme. Un assaig divulgatiu, lúcid i mobilitzador que recorda que el futur no està escrit i que encara som a temps d'actuar.

Ressenya (Sostenible. Diba)

Aquest assaig de Kohei Saito, ens porposa una nova manera de viure. Diu: "hi ha desig de viure d'una altra manera".

Aques és un llibre provocador que desafia la fe cega en el creixement econòmic i les solucions tecnològiques. Saito argumenta amb claredat que la sortida a la crisi ecològica passa per produir menys, compartir més i redefinir què entenem per benestar. Pot semblar utòpic en alguns moments, però té la virtut d'obrir preguntes incòmodes que ja no podem continuar evitant. Una lectura estimulant i radicalment oportuna.

Son vius els rius? "Aquest çes un viatge a una idea que transforma el món: la idea que els rius son vius.

Explora les històries, la gent, els llocs i els futurs d'aquesta idea i d'altres de la seva família: que un bosc podria pensar, per exemple, una muntanya, recordar."

Robert Macfarlane és una de les figures més destacades de la literatura de natura contemporània, un gènere especialment arrelat al món anglosaxó en què el paisatge i el medi natural esdevenen protagonistes del relat. Les seves obres combinen l’observació de la natura amb l’experiència personal, les històries de les persones que l’habiten i una reflexió constant sobre la relació entre els humans i la natura. Observa la bellesa i està en constant diàleg amb ella i el seu entorn, passat, futur... En obre  la mirada de viatger, investigador i cronista per endinsar-se en tres indrets marcats pels seus rius. El recorregut comença a la selva de Los Cedros, a l’Equador, continua pels estuaris i zones humides contaminades de l’àrea de Chennai, a l’Índia, i finalitza seguint el curs del riu Mutehekau Shipu, conegut com a Magpie, fins a la seva desembocadura al golf de Sant Llorenç, al Canadà. A través d’aquests paisatges, l’autor explora la vitalitat dels rius i el paper essencial que tenen en la vida del planeta.