Davant de l'escenari de la vida
Davant l’escenari de les nostres vides, alcem el teló!
De petit era tan tímid que no gosava alçar la mà a l’aula perquè no pensessin que era un gamarús. Quan sortia a l’escenari, avergonyit, m’entretenia jugant amb els botons de la camisa fins que algun familiar des del pati de butaques m’advertia perquè abandonés el gest. Com a actor adolescent en una representació escolar d’una obra de Benet i Jornet sacrificava els "ulls" a favor d'uns "uis” per un defecte de dicció heretat de la mare castellana. Somniava ser actor, escriptor o periodista televisiu i sabia que res d'allò seria possible.
A l’Institut del Teatre vaig aprendre a col·locar la llengua per executar aquesta "ll" tan catalana i a cop de “pastorets” i teatre d'afeccionats —que és el que ha fet gran aquest país— vaig estimar sortir a escena convertit en un altre: un cec, un diable, un pastor, un vell bibliotecari, un cronista o, en la darrera, com Eduard Toda, l'egiptòleg i viatger amic de Gaudí.
El teatre em va salvar la vida i em va convertir en tot allò que ara soc, polifacètic celebrat i aprenent de polímata.
Però tot va començar a la infantesa… quan no hi ha somiadors petits, ni somnis massa grans.
Els romans ensenyaven dicció, especialment en la lectura. Allò que haurien de fer molts més mestres ho vaig aprendre damunt d’un escenari amb el director teatral: a dir els mots, a llençar-los com a pedres precioses, a enlairar-los, a recollir-los...
I així, entre fustes, vaig guanyar seguretat, aplom, concentració, força, domini d’un mateix, a treballar en equip —com alçar un castell amb folre i manilles on les forces d’un depenen de les de l’altre—, a ser una peça més de l’engranatge artístic i tècnic: quan comença una obra i ets a l’escenari ja res pot aturar-la. Llavors el nervi, l’emoció, el control ballen amb la veu, el moviment del cos, el text dramàtic i el públic.
Hi ha obres que mai no s’obliden, que queden cosides a la teva pell com un moment màgic i irrepetible de la infantesa. Al teatre, al ballet, a l’òpera algunes emocions es converteixen en guspires que tot ho encenen fins al punt que moltes professions artístiques han nascut en aquell primer “rapte” i “reconeixement”.
Els pares, els educadors són responsables d’aquesta pàgina en blanc que són els infants. En són guionistes: no valen els gargots ni les presses en un acte antiquíssim de sorpresa i reverència com és el teatre ( del grec theatron, lloc de contemplació). Ens caldran sempre els actors, les actrius —la IA no hi té res a fer damunt l’escenari— i de la mateixa manera caldran joves espectadors allunyats per un temps massa breu de les tecnologies, perquè la força de la paraula ennuvoli el cor i els sentits.
Per tot: ser-hi o ser-hi; no hi ha cap dilema.
Autor: Jordi Folck
Jordi Folck
Actor, dramaturg i escriptor català amb una llarga i fructífera trajectòria. Poesia, teatre, literatura... són alguns dels gèneres que ha explorat a través dels 30 llibres que ha publicat; la majoria adreçats al públic infantil i juvenil. Ha guanyat 10 premis literaris, entre ells el Barcanova de literatura, el Folch i Torres de novel·la i el Ramon Muntaner.
Va néixer l'any 1961 i, de petit, va viure entre Reus i Montbrió del Camp. Quan era nen li agradava molt la fotografia , el teatre i cantar en cor.
Durant els anys 80 va cursar estudis universitaris de periodisme i de publicitat i va realitzar les seves primeres aparicions a la ràdio parlant de cinema.
Als anys 90 va començar a publicar novel·les. L'any 1995 escriu la primera adreçada als nens i dos anys més tard guanya el seu primer premi amb El viatge extraordinari d'un tap de banyera.
Més tard, va reprendre els estudis de teatre. Avui en dia combina la seva feina de professor universitari sobre temes de creativitat amb l'escriptura de contes i novel·les i el teatre musical.
A l'especial de Gianni Rodari pots veure els seus vídeos sobre creativitat, es tracta de set tècniques diferents explicades d'una manera molt peculiar.
Amb la seva biblioteca de dramaturgies realitza un homenatge a algunes de les figures de teatre catalanes més importants, fins ara en tenim:
Altres contes importants d'en Jordi Folck: