Imatge
Primer pla de l'instrument
El piano és un instrument musical de percussió (el so s’origina al ser colpejada una superfície determinada) de corda i va ser inventat cap a l'any 1690 per l'italià Bartomeo Cristofori. Té com antecessor al clavicèmbal i difereix d’aquest en la capacitat de produir sons més forts o més suaus en funció de la intensitat de la pressió que es realitza sobre les tecles.
El piano està compost per una caixa de ressonància, un teclat de 88 tecles i tres pedals, encara que aquests dos darreres elements poden variar segons models i èpoques. El so es produeix quan al pressionar les tecles, aquestes accionen uns martellets folrats de feltre que colpegen unes cordes d'acer.
Hi ha dos tipus essencials de pianos: el de cua o de concert i el de paret o vertical. D’aquest darrere existeixen diferents models i cadascun té un nom específic en funció de la seva alçada: espineta, consola, estudi, antic, pianola, girafa, de joguina. També existeix el piano electrònic, però no és un instrument de percussió de corda sinó que el so prové de síntesis electròniques.
Les primeres composicions realitzades per a piano son de l’època del classicisme però és al romanticisme quan va tenir major protagonisme.
Segur que has sentit moltes composicions a on el piano és l’instrument principal: peces d’autors clàssics com Ludwig van Beethoven, Frederick Chopin o Erik Satie; de jazz com Bill Evans o Thelonius Monk i, com no, música pop com Vanessa Carlton , Elton John o Coldplay.
Sabies que el nom d’aquest instrument prové d’una anotació que el seu creador va deixar escrita? Deia “clavicèmbal col piano e forte” que vol dir “clavecí amb (sons) fluixos i forts". D’aquí va a passar a pianoforte i a la simplificació amb el que coneixem avui piano.