La màxima autoritat a l'antic Egipte era el faraó. Era l'equivalent a un rei. El faraó era a la vegada un home i un déu. El rei que governava i el gran sacerdot dels temples. Tenia tots els poders: governava, dictava les lleis, era el propietari de les millors terres de conreu, controlava el comerç i manava l'exèrcit. Tot això ho feia amb la legitimitat que els atorgava ser els descendents de l'únic deu que va ser acceptat a Egipte durant molt de temps : Ra.

Portaven una vida plena de luxe envoltats de riqueses en els seus grans palaus amb centenars de servents i esclaus. Quan moria el faraó, normalment el succeïa el seu fill, si era massa jove la mare feia per un temps de reina. Si el faraó no tenia fills passava el poder al germà. D'aquesta manera van haver moltíssims diferents però hi ha alguns molt coneguts, normalment per les coses que van fer o per les trobades fetes amb les seves restes.

Se sap que van haver uns 300 faraons durant més de 2000 anys, és evident que uns han deixat més rastres històrics que uns altres. Segurament et sonaran alguns d'aquests noms: Ramses, Cleopatra, Tutankamón o Hatshepsut.

Durant la coronació els sacerdots que presidien la cerimònia entregaven els atributs al nou rei diví. Rebia la diadema, el fuet, el ceptre, l'ankh i diverses corones, entre elles la blanca, la vermella i la blava cadascuna amb un significat diferent. A més, al cap, portaven la característica peça de lli amb què se sol representar als faraons. Aquesta tela rep el nom de nemes. A la cintura, es lligaven el shendyt i a sobre es col·locaven una túnica.

Amb el transcurs del temps van anar guanyant importància, tant en la vida com en la mort, les piràmides eren les seves tumbes més elaborades, uns monuments impactants.