I no és cap broma. Es tracta d’un ocell originari de Nova Zelanda i d’ell va sortir el nom que en aquest país van donar a la fruita quan hi va arribar per primera vegada a començaments del segle XX. Mira’t bé la seva mida i el seu cos i podràs imaginar-te el perquè d’aquesta decisió. Hi veus la relació, no?

I què té de particular aquest ocell? Dons moltes coses. Primer, no té ales. Segon, té un nas al final del llarg bec que el serveix per olorar les seves preses. Tercer, té medul·la òssia com els mamífers. Quart, hi fa el seu cau al terra per protegir els seus ous. Cinquè, només posa un ou, que té una mida enorme (4 o 5 vegades la d’un ou de gallina) si es compara amb el seu propi cos. Sisè, no alimenta el seus pollets, que de seguida han de buscar-se el seu menjar.

Què més? És una au molt tímida, nocturna, que viu entre 30 i 35 anys. El seu cau el construeix dins dels troncs o sota les falgueres dels arbres. Menja insectes i petits invertebrats, però, també fruita. No utilitza el bec per defensar-se, sinó les seves afilades urpes.

/ Grégoire Reizac

/ Susanna Isern

/ Andrea Braverman

/ Beatriz Doumerc

/ Carmen Posadas

Ves a la fitxa del kiwi

Ves a la plana principal de l'especial de l'Any internacional de les fruites i de les verdures