La planta: Carabassera

Origen: No es coneix exactament, alguns investigadors creuen que prové d’algunes zones d’Àsia o Àfrica. És una planta que creix estenent-se pel terra. Les fulles, generalment, son grans i amples, amb lòbuls, i cobertes per un lleuger pelet. Les flors s’assemblen molt a les del carbassó, grogues o més ataronjades, amb forma de trompeta.

Etimologia del nom: El mot «carabassa», el primer testimoniatge escrit del qual data de 1249, deriva d'una forma del llatí vulgar *calapaccĕa, derivat de calappăcus, ‘tortuga’, per comparació de la carabassa amb la closca d’aquest animal.

Clima: Es conrea en zones càlides i humides, ja que necessita molt de sol i no resisteix les gelades.

On es cultiva? Xina, Índia, Rússia, Ucraïna, Estats Units i Mèxic.

El fruit: Carbassa o carabassa

Aspecte: Poden ser arrodonides o allargades, xates o amb forma de violí, amb la pell llisa o rugosa. El color també varia molt, des de crema pàl·lid o gairebé blanc fins a taronges intensos a més de tota una gamma de verds. La pell és molt dura i a l’interior trobem les llavors.

Gust: Té aromes de fruita seca, la seva carn ens pot recordar a la de les castanyes.

Varietats: Hi ha més de 850 espècies diferents de carabasses, algunes son més dolces, d’altres insípides, de colors que van del blanc al taronja. Algunes de les més habituals son la carabassa cacauet o violí, la vinatera, la cabell d’àngel i la cucurbita màxima (la que acostuma a decorar-se per Halloween).

Ric en: Aigua, vitamines (A, B6 i C), minerals i fibra.

Família: Cucurbitàcies.

Temporada: De juny a octubre

Idea: La bruixa Brunilda és una fan de la carabassa, li encanta menjar-ne de totes les maneres: en sopa, crema, al forn... Nosaltres et proposem fer una crema per llepar-te’n els dits!

Crema de carbassa

Ingredients:

• 1 carbassa cacauet
• 1 porro
• 1 cabeça d'alls
• dos grapats de pipes de carbassa crues
• oli
• gingebre
• sal
• pebre blanc
• cebes de figueres

Quins estris? 

Una paella, cassola amb tapadora, una cassola alta, un ganivet, una cullera de fusta, plats per posar el preparat.

Necessitaràs ajuda? 

Sí, sempre va bé quan utilitzes el forn, les paelles i les cassoles.

És fàcil de preparar? 

Petita dificultat.

Preparació:

• 1. Posem paper sulfurat en una safata de forn i, al damunt, la carbassa sencera. L'enfornem a 180º.
• 2. Al cap de mitja hora, hi afegim 2 cebes de Figueres senceres, sense pelar.
• 3. I al cap de mitja hora més, hi afegim una cabeça d'alls.
• 4. Passada l'hora i mitja, traiem tots els vegetals del forn i els reservem.
• 5. Aprofitem la mateixa safata de forn i hi posem un grapat de pipes crues de carbassa. Ho enfornem sense temperatura, perquè es vagi torrant amb l'escalfor residual.
• 6. Rentem un porro. Fem bullir la part verda per fer-ne un brou. La part blanca la tallem ben menuda i la coem en una paella amb un raig d'oli d'oliva verge extra. Ha de quedar transparent.
• 7. Traiem del forn les pipes ja torrades i les afegim a la paella. Ho integrem bé i ho reservem.
• 8. Posem un raig d'oli en una cassola alta. Hi afegim la carbassa, sense pells ni llavors. També hi posem les cebes tallades a bresa i sense pell. I finalment, els alls sense pell. Ho salpebrem.
• 9. Ratllem gingebre i l'afegim a la cassola. La tapem i deixem que cogui, a foc baix, durant 5 minuts. Si el gingebre el tenim pelat i congelat, és molt fàcil de ratllar i es conserva més temps.
• 10. Ho triturem tot dins la mateixa cassola i hi anem afegint el brou del porro que ja tindrem fet, fins que aconseguim la textura desitjada.
• 11. Ho colem en una malla fina.
• 12. Servim la crema en bols. Per damunt, hi posem pipes de carbassa i el porro saltat.

Mira tres receptes més amb carbasses, pròpies de la tardor