Esportistes
Es calcula que a París 2024 participaran prop de 10.500 esportistes. Es diu que serà el primer cop que participaran el mateix nombre d'homes que de dones . La gran majoria hauran superat duríssimes proves de qualificació per estar entre els millors del món i formar part del somni olímpic. Aquests atletes representen a 206 estats diferents.
La universalització dels Jocs Olímpics
Hi ha des de delegacions molt nombroses de potències esportives com Estats Units i Xina amb centenars d'esportistes fins a països que porten representacions simbóliques, a vegades sense nivell. Així participen a les competicions tots els comités olímpics. Usain Bolt o Michael Phelps llorejats Els esportistes més importants conviuran amb alguns representants de petites nacions que a vegades no tenen un mínim nivell tècnic.
Moussambani va ser un nedador de que representa els efectes negatius que pot tenir aquesta universalització. Va tenir seriosos problemes per atravessar la piscina nedant. L'oportunitat donada però el va fer poder entrenar i anar millorant el seu estil i competivitat, amb el pas dels anys. Això va passar a Sidney 2000.
Set esportistes importants partipants a les últimes edicions:
Els boicots
A Atlanta 1996 es va realitzar el gran salt envers l'universalitat al ser la primera edició en molt de temps que no va patir cap boicot (renúncia a la participació com a protesta per algun fet concret) 1988 i 1992 presenten petits casos aillats de renúncies.. Política i esport es barrejaven a la majoria d'edicions i així els problemes comencen a Montreal 1976 on es va produir la renúncia en bloc dels països africans.
Després es produirien els dos boicots més coneguts i importants, van ser els de 1980 a Moscú i el de Los angeles 1984, sempre per qüestions polítiques.
A Moscú 1980 promou el boicot els Estats Units i el segueixen molts estats occidentals, en resposta a això la URSS i molts més països comunistes tornen la moneda quatre anys després. Això va fer baixar molt la participació i falsejar-se els resultats, en moltes proves era molt més fàcil obtenir un bon resultat.
Professionals i aficionats
Els Jocs Olímpics varen ser pensats per deportistes aficionats, aquells que no cobraven, però a la dècada dels 80 es va veure que aquesta restricció no tenia sentit i es va obrir a professionals.
Durant molt de temps els esportistes que si rebien diners per pràcticar el seu esport, no eren admesos i un cop que algú participava i es demostrava la seva professionalització es desqualificava.
Als últims temps, establir límits entre aquells que ho són per afició i els que viuen de l'esport és molt difícil.
Als anys 80 es va començar a obrir els esports als professionals, casos molt coneguts són la tornada del tenis a les olimpíades a l'any 1988 o deixar entrar als jugadors americans de la NBA de bàsquet l'any 1992, quan la resta de estats ja contaven amb jugadors molt ben remunerats des de molt abans.
Es conserven al programa esports amb molta tradició que des de sempre es consideren amateurs. De totes maneres els millors d'alguns esports olímpics encara no poden viure d'ells. Viure de l’esport no sempre és possible. Ni tant sols quan el practiques a nivell professional. Hi ha esportistes olímpics amb diversos oficis policia; coach i model de fitness, pagès i bomber, músic, mestres de ioga... hi ha desenes i desenes d’esportistes que quan tornin, tindran una realitat allunyada de l'esport.
Acollidada dels atletes
Actualment hi ha una barreja entre esportistes professionals i amateurs que conviuren junts a la Vila Olímpica, que és un grup d'edificis amb habitacions pels atletes.
Els esportistes que participen als jocs ho fan per diferents motius, un d'ells és la possibilitat de viure a aquests indrets abans de competir, es valora molt l'opció de conviure amb la resta d'atletes en aquestes residències, els participants consideren enriquidor conèixer a altres esportistes de països i proves molt diferents a ells.
Torna a la plana pricipal de l'especial dels Jocs Olímpics>>