L'Ase i la somera

L'ase i la somera

Altres noms: burro-burra, ruc-ruca

Com és?

És un mamífer de la mateixa família que els cavalls i les zebres (equins).

Se’l reconeix per les seves llargues orelles, cua petita i potes fortes i curtes. La seva alçada és menor que la d’un cavall, entre 90 i 140 cm i el seu pes pot variar entre 80 i 480 kgs.

El pelatge el té generalment de color gris, però també n’hi de colors blanc, marró i negre (com la raça autòctona catalana). La panxa i el contorn dels ulls els té blancs.

Viu entre 30 i 50 anys (els cavalls uns 25 anys).

És pacífic, amigable, noble, àgil i fort. A més té mot bona memòria. Sempre se’l relaciona amb el sacrifici, la generositat i la resistència al treball dur i a les malalties.

A Espanya existeixen quatre races: el català (originari de la província de Girona), l’andalús (Còrdova), el zamorà-lleonès i el del les Encantacions (Biscaia).

Què menja?

El 100% de la seva dieta és vegetal: palla, fenc, herba, alfals. Només de tant en tant i com a premi se li pot donar una mica de poma, pastanaga, fulles de menta o plàtan.

No beu gaire aigua, ja que l’extreu dels aliments que menja.

Quin soroll fa l’ase? i hà-ihà o també i hò-ihò.

I com se li diu a aquest so? Bram (bramar).

El vols escoltar?:

A les biblioteques trobaràs

 

““Burro : el origen / Juan Arjona
““Jo, l'ase al davant / Antonio Rubino
““Els músics de Bremen / Lena Pauls
““Este no es mi burro / Fiona Watt
““Nasreddín & el seu ase / Odile Weulersse
““Ruc, però no tant  / Maria Grau i Saló
““El ruc de Granada / M. Magda Albornà
““Em diuen Tano / Lola Casas
““Memorias de un burro :  / Condesa de Segur
““El burro gritón / Kathryn Smith
““ Mila, Piolín y el burro / Elena Fortún

Tres ases coneguts

La cançó de l'ase

A mi burro, mi burro
Le duele la cabeza
Y el médico le ha dado
Una gorrita gruesa
Una gorrita gruesa
Mi burro enfermo está
Mi burro enfermo está

(Segueix la cançó)