La carpa
Nom científic: Cyprinus carpio
Com és?
És un peix que viu a aigües dolces. La seva forma, mida i color pot variar segons el tipus de medi en què es trobi (i si està en llibertat o entorns domèstics), però, en general, és gran de mida, fent uns 60-90cm i 9k de pes.
La seva pell és de tons daurats i les seves escates son llargues i fines. L’aleta dorsal és molt llarga, ocupant la meitat del seu cos, tret que fa fàcil d’identificar-lo fora de l’aigua, i la ventral més llarga en els mascles.
- Al voltant de la boca, que és protràctil (es projecta cap a fora), té dos parells de barbes, sent una molt mes llarga que l’altra.
- Pot viure uns 20 anys en llibertat, tot i que s’han trobat exemplars amb més de 65 anys!!
- De què s’alimenta?
- És omnívor, menja plantes i petits animals, per sobreviure: insectes, zooplàncton (plàncton animal), crustacis, algues i petits peixos si són exemplars més grans
D’on prové?
És originari d’Àsia i d’Europa i se sap que ja existia fa 2000 anys
On el podem trobar?
En aigües temperades (17ºC -24ºC) amb poca corrent o estancades.
La carpa és un peix exòtic a Catalunya i a la resta de la Península Ibèrica. Es va introduir per fer pesca recreativa i ara és considerada una espècie invasora extremadament nociva per les espècies autòctones.
Algunes curiositats.
- Té una capacitat d’una resistència i d’adaptació sorprenents
- Formen part de la tradició gastronòmica de diferents països. A la nit de Nadal és costum menjar-lo a Txèquia, Eslovènia, Croàcia i Polònia
Els peixos i la memòria
Quan li diem algú “tens memòria de peix” volem dir-li que no en té, de memòria, i el comparem amb un peix, que tradicionalment, es coneix com un animal que no té desenvolupada aquesta capacitat.
És realment cert que els peixos no tenen memòria o que aquesta no passa de ser d’uns segons?
Doncs no! No ho és!. Diverses investigacions han arribat a la conclusió de què els peixos poden recordar el context i les associacions relacionades amb ell passats fins a 12 dies i als seus depredadors després d’un any d’haver estat atacats.
No sabem d’on va sorgir aquesta falsa idea, però si que l’experiència de científics i pescadors la desmenteixen rotundament. Un peix que ha picat l'ham i s’ha salvat no torna a apropar-se a un durant un temps. A més, els peixos han de conèixer molt bé l’entorn on viuen pe ser capaços de recordar i trobar menjar sense haver d’enfrontar-se els seus depredadors.
