El porquerol
“El Porquerol” és un conte publicat al 20 de desembre de 1841. Hans Christian Andersen es va inspirar, per alguns dels seus relats meravellosos, en les rondalles i les llegendes dels països nòrdics, en què predominen els elements fantàstics, i en què els animals, les plantes i molts objectes cobren vida i actuen i parlen com si fossin persones. Però, de fet, la majoria dels contes que va escriure són originals, és a dir, inventats per ell.
El conte “El Porquerol” explica que hi havia una vegada un príncep honest i amb molta dignitat que estava enamorat d’una princesa presumida. Ell li va enviar dos regals fets amb amor i màgia: una rosa encantada que feia música i un rossinyol que cantava com cap altre. Però la princesa, avesada al luxe i als lluentons, els va rebutjar perquè no eren prou “reials”.
Llavors el príncep, decidit a provar un altre camí, es va disfressar de porquerol i es va infiltrar al palau. Allà, en comptes de flors màgiques, va fabricar una cassola musical i un sonall màgic. I vet aquí la sorpresa: la princesa, fascinada pels artefactes, va començar a pagar-li amb... petons! Quin gir, oi?
Però el príncep no buscava una noia que besés per un joguet. Així que un bon dia es va revelar, va mostrar qui era realment i la va deixar enrere, sola amb la seva vanitat i sense ni cassola ni porquerol. I ell? Ell va marxar, orgullós, amb el cap ben alt, sabent que l’amor de veritat no es compra amb petons a canvi d’enginys.
Versions del conte:
Comencem citant tres molt importants en altres llengües:
Aquest es l’original escrit en danès.
Andersen, H.C. (1842). Cuentos para niños. Nueva colección. Tercer fascículo (Eventyr, fortalte for Børn. Ny Samling. Tredie Hefte). C. A. Reitzel.
I un altre conte de l'any 2003 en llengua danesa.
Nørgaard, K. (2003). Svinedrengen. DR Multimedie.
Aquest llibre es una versió escrita en rus del conte. És de l’any 1972.
Andersen, H.C. & Kokorin, (1972). Swineherd (Svinopas). Malysh.
I la resta de obres traduïdes al català o al castellà i que podràs trobar al catàleg Aladí:
Les Princeses d'altres contes
Com és la princesa del conte?
La princesa del conte “El porquerol” és una persona vanitosa. Només vol que la gent l’admiri i té un desig excessiu de ser reconeguda pels altres. Aquesta vanitat es veu en el fet que menysprea regals naturals com el cant d’un rossinyol o la fragància d’una rosa, que representen sentiments purs i autèntics. En canvi, s’entusiasma amb objectes artificials i sense valor real, com una olla musical o un cascavell mecànic, només perquè són estranys o cridaners. Això mostra que només li agraden les coses materials i no sap valorar el que hi ha darrere de la bellesa natural o els gestos sincers. A través d’aquest personatge, Andersen critica l’orgull, la superficialitat i la pèrdua de sensibilitat per les coses realment importants.
A Hans Christian Andersen, els objectes, i, sobretot, els joguets li van servir per reflexionar sobre les passions humanes: l’ambició, la supèrbia, l’egoisme, l’avarícia, vanitat...
En aquests dos contes es veuen aquests trets, parlem d' “El vestit nou de l’emperador”i “L’agulla de sargir”.
És un conte que explora temes com la vanitat, la ceguesa col·lectiva, la hipocresia i la importància de la veritat i la sinceritat. La figura del nen que pronuncia la veritat simbolitza la innocència i la franquesa que sovint són capaces de veure allò que els adults, atrapats en les seves vanitats i enganys, no poden. Aquesta història ha estat objecte d’interpretacions diverses al llarg dels anys i ha estat adaptada en diverses formes en literatura, teatre, cinema i altres mitjans de comunicaió.
Més informació sobre aquest conte d'Andersen
En moltes versions del conte, la protagonista rep l’agulla com a regal d’alguna figura màgica o divina, com ara una fada o un ésser misteriós. A partir d’aquí, la protagonista utilitza l’agulla per aconseguir riquesa, però sovint aquesta riquesa acaba portant-la a problemes o desgràcies. En algunes versions, la protagonista perd l’agulla, generalment a causa de la seva pròpia vanitat o avarícia, i ha de fer front a les conseqüències de la seva pèrdua.
Aquest conte, com molts altres contes populars, pot tenir diverses interpretacions i moralitats subjacents. En “L’agulla de sargir” s’hi pot veure una reflexió sobre la importància de la moderació, la humilitat i els valors morals sobre la riquesa material. Altres interpreten el conte com una advertència sobre els perills de la cobdícia i la temptació.
Text i idees de tota la plana : Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa
Pinta la imatge de El Porquerol
Poesia tradicional danesa
El poema: “Ai, Agustí, bon Agustí, tot s’ha perdut, pobre de mi!”
és la versió catalana.
En la versió danesa és: “
Åh, Augustin, gode Augustin, alt er tabt, stakkels mig!”.
Són dues versions pràcticament equivalents en significat i estructura. Ambdues mantenen:
• L’expressió d’una lamentació personal.
• L’ús d’un nom afectuós ("bon"/"gode").
• L’expressió de la pèrdua total ("alt er tabt" / "tot s’ha perdut") i del lament
És una poesia tradicional. La seva popularitat ha estat alimentada per la transmissió oral, amb múltiples versions adaptades a diferents contextos culturals. Composició que encaixa dins de la poesia folklòrica europea.
Per saber més de El Porquerol
Quan Andersen va publicar "El porquerol" el 1841, molts crítics de l’època el van considerar massa dur i poc moralitzador per als infants. El conte explica com un príncep, disfressat de porquerol, enganya una princesa superficial per obtenir petons a canvi de joguines màgiques. Quan el rei (pare de la princesa) ho descobreix, fa fora tant la filla com el príncep, i el príncep la rebutja per no haver valorat les seves veritables qualitats.
Aquesta crítica social a la vanitat i la superficialitat no encaixava amb la idea que molts tenien de la literatura infantil d'aquell temps, que havia de ser moralment clara i positiva. El mateix Andersen es va defensar dient que els seus contes eren també per a adults, i que volia mostrar les febleses humanes, no només entretenir.
Sembla que Andersen es va inspirar parcialment en les seves pròpies experiències de rebuig i menyspreu social, especialment durant la seva joventut, quan sentia que la seva falta d'origen noble el feia invisible davant de la societat benestant. El personatge del príncep rebutjat pot ser llegit com un reflex dels sentiments d'Andersen mateix.