La princesa i el pèsol

La princesa i el pèsol

La princesa i el pèsol (o Una princesa de veritat) és un conte publicat al maig de 1835. En el Hans Christian Andersen versiona una història que havia escoltat amb anterioritat. Aquesta història possiblement és la d’en Mindirides, un jove noble i delicat de l’antiga ciutat de la Magna Grècia de Sibaris (actualment en la regió de Calàbria, Itàlia), del què s’explicava que de delicat que era, en una ocasió, no va poder dormir sobre el seu llit de pètals de rosa perquè un d’ells estava doblegat per la meitat. Com et pots imaginar, al matí es trobava fatal!!!

La primera notícia escrita que es conserva d’aquesta història és la recollida pel filòsof andalús Séneca (4 a.C. – 65 dC), però es coneixen d’altres de la tradició oral on varia la causa de la desafortunada nit, com un pèl o un pètal de gessamí.

T’hauràs donat compte que del nom de la ciutat Sibaris prové la paraula sibarita, que significa “persona donada a les comoditats, el refinament i el luxe”.

Mmm, així és totalment comprensible que en Mindirides fos una persona tan delicada, no?

Algunes versions del conte que trobaràs a la biblioteca: