Els instruments de corda tenen un origen europeu encara que molts segles abans hi havia arpes hebrees i egipcies de les que no saben el número exacte de cordes. Altres famílies d'instruments com els de percussió  tenen un naixement més allunyat de la nostra cultura.

Fer vibrar una corda és una de les formes més antigues de produir un to musical. Aquesta corda necessita una caixa de resonància que és la que fa augmentar la sortida sonora. Es reben les vibracions mitjançant ponts de recolçament i després arriben a l'are amplificades. Les diferents longituds i tensions de les cordes són les que fan possible la creació de les notes que formen part de l'escala musical.

Quant més llargues són les cordes més greu sonen i quant més curtes més agudes.
Quant més tensa està la corda el seu so és més agut i quant menys tensió hi ha més greu.

Aquests instruments els podem classificar d’acord amb la forma de tocar en:

• Instruments de Corda Percudida, els instruments es toquen picant d'alguna manera la corda. El piano és molt conegut.
• Instruments de Corda Pinçada, els instruments es toquen amb els dits com podria ser el cas de la guitarra o d'un arpa.
• Instruments de Corda Fregada, són els que necessiten que un arc entri en contacte amb les cordes. A més del violí i per ordre de tamany trobem la viola, el violoncel i el contrabaix.

El violí és l'instrument més conegut, petit i agut de la família de corda fregada. És molt coneguda una de les dues tècniques que hi ha per tocar-lo: quan l'intèrpret deslliça l'arc per sobre les cordes. En canvi hi ha un altre moviment possible que es diu pizzicato i es fa puntejant les cordes amb els dits.

En l'orquestra, aquest instrument es toca assegut i se situa normalment a l'esquerra de l'escenari. Si la persona que el toca és un solista, és a dir el protagonista, sol estar de peu davant de l'escenari perquè tothom el pugui veure i escoltar.

Aquest instrument es va començar a construir a Itàlia fa molts anys, exàctament durant el segle XVI. Els grans lutiers (constructors de violins) apareixen 100 anys després, és el cas d'Stradivarius i Guarnerio, segurament els violins més valuosos de tots pel seu so i la seva bellesa. Són molt apreciats pels músics i també pels col·leccionistes.

Altres noms propis relacionats amb aquest instrument musical són el de Sarasate i Paganini, dos dels més grans intèrprets de la història.

Altres violinistes famosos són: Yehudi Menuhin, Anne Sophie Mutter i Vanesa Mae, entre d'altres. 

Tenen una gran importància a l'orquestra simfònica.