Malgrat la seva proximitat i haver compartit no pocs avatars històrics amb Espanya, el Marroc se’ns presenta com un veí, quan no rival, desconegut, del que ens crida més l’atenció els seus elements exòtics i llegendaris que la seva pròpia configuració com estat.

Aquest llibre ens mostra de manera sintètica els principals esdeveniments de la seva història i el seu procés de configuració territorial, des de l’aparició de les primeres cultures humanes fins a l’actual monarquia de Mohamed VI, passant per la presència cartaginesa, romana i del primer cristianisme, la successió de les diferents dinasties musulmanes regnants i el període colonial.  C. R. Pennell posar de relleu les peculiaritats d’un país amb una població autòctona berber que s’ha vist sota la influència no sempre pacífica de dues poderoses forces, l’occidental europea i la islàmica, el coneixement de la qual permetrà al lector apropar-se més al nostre veí del sud.

Aquest llibre recull en un únic volum la història del país, en una extraordinària i clarificadora tasca de síntesi. Les seves pàgines aborden en profunditat la construcció de les societats magribins –la del Marroc en particular- a partir dels seus fonaments antropològics berbers, sobre els que es cimentarà el món àrab i islàmic al nord d’Àfrica. En el centre de la narració se situen el sultà i el seu entorn cortesà (Majzen), els “mediadors” i el poble dels territoris de l’imperi dels xerifs. En el decurs dels segles i la situació geopolítica del Marroc, a cavall entre el Mediterrani occidental i l’Atlàntic hispano-portuguès, va contribuir a l’increment de les relacions entre la cristiana Europa occidental i el Marroc imperial. Després, la consolidació política de les nacions armades va imposar al Magrib un estatus colonial del que sortiria reforçat l’any 1956 el Marroc del món actual, anteriorment repartit entre França i Espanya.

L’obra conté molts mapes, gràfics, cronogrames i annexos documentals que ens ajuden a allunyar-nos de mites o prejudicis i ens apropa a la realitat més fidedigna del regne que va deixar Hassan II en mans de Mohammed VI. Una referència imprescindible per entendre que és el Marroc avui dia, a cinquanta anys de la seva independència, i quin paper acomplirà en l’àmbit internacional al llarg del segle XXI.

Al pròleg d’aquest llibre, l’autora presenta la seva enquesta a dones d’horitzons tan diferents com Batul Yeluna, nascuda en un harem del que mai va sortir, només per visitar una germana que tenia la precaució de tancar amb clau la terrassa paradís de les dones recloses, entregant-la al seu pare mentre durava l’estada de les joves; o Aixa, la nena que als dotze anys va tornar al poble per contraure matrimoni, després d’haver servit des dels set a famílies de la ciutat; o Habiba, analfabeta i invàlida que passats els quaranta va fer un viatge iniciàtic del que tornarà confirmada en la seva vocació de vident: «Nací en 1940, y muy pocas mujeres marroquíes de aquella generación tuvieron acceso a la escritura, y menos todavía a la enseñanza superior. Tengo, pues, un sentimiento muy fuerte de haber escapado al analfabetismo por un milagro que raya en el absurdo. Para mí, tratar de que una mujer analfabeta se exprese, es dar la palabra a ese yo que podría haberse visto abocado al ancestral silencio. Mi relación con la escritura y con el uso que hago de ella está muy condicionado por ese hecho. En los coloquios, seminarios, mesas redondas y conferencias en los que participo, dentro y fuera del país, y que suelen ser casi exclusivamente masculinos, me siento en la posición de un mirón, o más bien, de una mirona. Tengo la profunda sensación de pertenecer al mundo del analfabetismo, en el que estuve inmersa hasta los veinte años, fecha en la que alquilé una habitación en la ciudad universitaria de Rabat. Entonces pasé a formar parte del medio del saber , de la "escritura y del título , es decir, del medio que sigue siendo predominantemente masculino».