En aquesta obra, un clàssic de la literatura de viatges, Edith Wharton ens deixa una brillant crònica de la seva estada al Marroc durant la Primera Guerra Mundial. Amb el seu característic sentit de l’aventura, Wharton emprèn l’exploració del país i de la seva gent, anotant les seves impressions i trobades. Va viatjar amb un jeep militar a Rabat, Mulay Idriss, Fez i Marràqueix, des de la costa atlàntica fins a l’Alt Atles. Al llarg del camí va ser testimoni de cerimònies religioses i danses rituals, va visitar els opulents palaus del sultà i va ser admès als misteriós món del seu harem. El seu estil narratiu és tan ric com els socs per on passeja, poblats per rondallaires i guerrers, esclaus i teixidors de seda; un evocador i íntim retrat d’aquest extraordinari país.

Com a corresponsal del diari La Nazione, Edmondo de Amicis viatjarà durant molts anys per diversos països europeus i mediterranis. A l’estranger, l’escriptor descobrirà altres mons, a vegades propers, a vegades exòtics, però sobretot descobrirà en si mateix i en els emigrants, viatgers i expatriats del seu país elements per convèncer els seus compatriotes de la seva pertinença a una mateixa nació.

“Marruecos” és el resultat d’un dels periples, però és molt més que una crònica històrico-periodística o un relat de viatges per Orient en la tradició de Lord Byron, Chateaubriand, Gautier o Flaubert –autors que van contribuir de manera decisiva a fixar els estereotips romàntics de l’orientalisme-.

Abdelá és fill de la ciutat, de la ciutat mestissa. Tanmateix en aquesta ciutat, tocada per la modernitat, minada per la pobresa, creuada per corrents diverses, perviuen nombrosos misteris marroquins; els bruixots, el hammam, la Baraka, la ziara. Els cossos, les influències secretes, el destí, la sort, els endevins i els sants. Abdelá observa, des de Paris, aquest món que l’envoltava de nen, amb el mateix amor, i tracta de retrobar-se amb una terra que els seus sentiments més profunds mai van abandonar.

Explorador, aventurer i agent de la corona espanyola, segons la llegenda Domingo Badí Leblich, més conegut com Alí Bey, va recórrer tot el nord d’Àfrica fent-se passar per un príncep musulmà i va ser el primer europeu en visitar i descriure La Meca. La seva peculiar peripècia, explicada amb rigorosa atenció al detall i abundants pinzellades d’humor, va tenir molt d’èxit en publicar-se l’any 1814, però havia estat deformada per motius polítics i per la fantasia dels seus contemporanis. Aquesta edició segueix pas a pas l’itinerari d’Alí Bey, examinant sobre el terreny la fidelitat de les seves  observacions, i ofereix una versió rigorosa i contrastada de la seva fascinant aventura.

Un veritable clàssic de la literatura de viatges.