A les narracions de Larbi El-Harti hi trobaràs des de la sensualitat de Les mil i una nits a la neurosi quotidiana de l’home de la ciutat moderna, amb un sorneguer sentit de l’humor que en alguns moments recorda el Sender de La tesis de Nancy. Hedonista, espiritual, divertit, al·legòric, sentimental i inequívocament humà, el narrador pot fer broma sobre la situació de les relacions actuals entre Espanya i Marroc o instal·lar-nos en un àmbit d’una poesia de tradició sufí o un escenari quasi gòtic.

Tot és possible menys la indiferència. I els contes que hi trobaràs a continuació et faran pensar, somriure i tornar sobre les línies per subratllar algun fragment poètic, un fer l’ullet o alguna ocurrència dels seus protagonistes, éssers de cans i ossos,  espellats als  amagatalls de la memòria on Larbi El-Harti busseja, grata o submergeix com els psicoanalistes que de tant en tant sorgeixen de la seva prosa. Aquí trobareu els relats d’una persona que es passeja per un país jove i viu, un país que ha estat i és territori literari, pur art, Marroc. (David Castillo)

És època de fam al Rif. Una família deixa la seva casa i comença l’èxode cap a Tànger a la recerca d’una vida millor. Tanmateix, la crueltat d’un pare violent obliga al petit Mohamed a fugir de casa. És el camí de l’aprenentatge. Pateix fam, por i violència als cruels carrers de Tànger i Tetuan. A les nits passades sota les estrelles, provarà el sabor del sexe i l’amargor de la presó. Una geografia de la misèria on créixer és descobrir el dolor, la injustícia i la compassió. La cruesa i l’audàcia literària d’aquesta novel·la autobiogràfica va consagrar Mohamed Xukri com a una de les veus imprescindibles de la literatura magrebí contemporània. Aquesta obra de culte, prohibida durant quasi dues dècades als països àrabs, es publica per primera vegada en la versió revisada per l’autor.

Tahir Shah, fill i net de reconeguts escriptors de contes, decideix deixar la casa de Londres per establir-se a Casablanca, a la Casa del Califa, amb la seva família. S’instal·la al barri de Barraques, on els cafès, la vista sobre l’atlàntic o el cementiri seran alguns dels indrets per on desfilaran tota una sèrie de personatges que exemplifiquen els costums del Marroc i que enfrontaran la percepció de la vida d’Occident amb la de l’Orient.

Tahir Sha, que sempre tindrà a la memòria el seu pare i els viatges d’infantesa que dugué a terme amb la seva família, recorre el Marroc en busca de, com ell mateix diu, la història que du dins el cor. La recerca dels contacontes i de la tradició oral el portarà a Marràqueix, a Fes, a Chefchaouen o el desert de Zagora amb la idea de fer una escola de rondallaires.

La seva prosa es caracteritza per la barreja d’intriga i crònica, i el seu punt de vista original, en la que combina la situació més compromesa amb l’humor més agut.

Yashin i la seva colla són “Les estrelles de Sidi Moumen”, un equip de futbol que els hi proporciona els únics instants d’esclat a les seves vides deslluïdes. Ha crescut a Sidi Moumen, una barriada a les afores de Casablanca, entre deu germans, una mare que lluita com pot contra la misèria i un pare reclòs en el silenci i l’oració. Un infern terrenal que fa pudor a l’abocador que els nois han transformat en camp de futbol, a haixix i cola per inhalar, a banys prohibits al riu al que van a parar les aigües de les clavegueres o a garatges amb motocicletes desmarxades. Quan els hi prometen un “accés directe al Paradís”, com poden rebutjar-ho?

Un original viatge narratiu pel Marroc al llarg dels segles, fent petites i puntuals escales temporals en el camí i en les que Bowles, a través d’històries creades o agafades de la tradició popular, esbossa vibrants i evocadores escenes del país: des dels espais geogràfics més enlluernadors fins a incidents ressonants al llarg de la seva història, impregnats de les seves creences més profundes i que imprimeixen i conformen el caràcter dels seus habitants.

Per les pàgines d’aquesta obra transcorre les malaventurades discussions teològiques del franciscà fra Andre de Spoleto amb els rabins de Fez durant el regnat d’Ahmed III; l’adaptació dels moriscos d’Andalusia, que alternen la pesca amb la pirateria i el tràfic d’esclaus, entre el sentiment de venjança i l’aparent voluntat d’Al·là de “les riqueses dels infidels tornin a l’Islam”; el desafortunat matrimoni de la bella jueva Sol Hachuel amb el musulmà Mohammed a Fez, encara que carrincló no menys medieval; l’amistat de l’exportador Andrew Layton amb el sultà després d’un contenciós amb els pagesos de la ventosa Essaouira; les aventures del rifeny El Aroussi al que la injustícia el precipita al bandolerisme i la bella Rahmana; la picaresca de Hattash...

Motivat per la seva amista amb el jove Larbi Layachi (Driss ben Hamed Charhadi), Bowles va decidir preservar la cultura oral magribí a principis dels anys seixanta. Layachi no sabia llegir ni escriure, però es va convertir en mestre de la narració. La seva història, un autobiografia lleugerament velada, s’explica amb un punt de vista cru i descarnat, mancat de sentimentalisme o moralització.

Obligat a fer-se valer per si mateix des dels vuit anys, Layachi treballa de pastor, d’ajudant de forner, de vigilant, de criat d’una parella d’homosexuals “natzarens” i com a petit traficant de kif als violents carrers de Tànger durant l’apogeu del postcolonialisme , fins que acaba a la presó, condemnat a treballs forçats en una pedrera. L’adversitat cau en forma de traïció, denúncies, falses acusacions, decisions producte de la ignorància, corrupció o simple mala sort. El cínic i irònic sentit de l’humor de Layachi serà el millor escut contra els límits més durs de la vida.

Aquesta novel·la beu de la tradició narrativa oral de les cultures islàmiques per explicar amb delicadesa i naturalitat les peripècies de Rachid O., un jove marroquí a cavall entre el seu país i Europa. La seva mirada personalíssima i fresca sombre ambdós mons impregna aquests relats des de la seva infància i els seus primers tempteigs amorosos. Una nova forma de veure com pot viure’s l’adolescència en un Marroc tan proper i tan llunyà alhora.