La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra la vigília del dia de Tots Sants. Prové d'una antiga festa ritual funerària que consisteix en un àpat dedicat als morts en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un fogó de llenya.

Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i moniatos, generalment embolicats en paper de diari per conservar l'escalfor. A molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges, altament energètiques, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava les campanes als morts fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.
 

Halloween és una festivitat tradicional d'origen celta que van acollir els Estats Units d'Amèrica, des d'on s'ha estès per tot el món. Se celebra la nit del 31 d'octubre que, segons les creences populars celtes, és el dia que s'acaba l'any.

Aquella nit, el cap d'any celta, els esperits dels morts tornaven a la terra per demanar aliments i si els humans no accedien a les seves peticions els feien víctimes de malediccions: "Em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del "trick or treat" (truc o tracte). Per evitar que entressin a les cases, les embrutaven i les decoraven amb ossos, calaveres, coses esgarrifoses i desagradables de manera que els morts passessin de llarg espantats.

Avui, les persones celebren el Halloween disfressant-se d'espectres, bruixes o esquelets i guarneixen carbasses fantasmagòriques per tal d'anar casa per casa espantant a la gent i demanant llaminadures, dolços i caramels tot dient "trick or treat".

Molt abans que ens arribessin aquests costums de fora, en algunes comarques catalanes, ja era tradició buidar carbasses amb espelmes enceses dintre que es penjaven als balcons i les finestres per il·luminar la nit de Tots Sants.

La Festa de Tots Sants, també coneguda com Festa dels morts o dia de les ànimes, és una de les festivitats més antigues del món cristià. Es fa entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre.

Aquesta festivitat coincideix amb l'inici de la tardor, una estació en la que la natura comença a perdre intensitat: torna el temps fred, les nits són cada cop més llargues i cauen les fulles dels arbres.

L'inici de Tot Sants té lloc la nit del 31 d'octubre, la Nit dels Morts, en la que es celebra la tornada dels esperits dels familiars morts al món dels vius. Antigament era costum posar un plat més a taula o deixar un llum encès per indicar el camí de les ànimes que volguessin tornar a casa.

Per la Diada de Tots Sants, celebrada l'1 de novembre, se sol fer una missa en honor als morts i després anar al cementiri a dur flors als difunts. Aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies per recordar i pregar per als difunts.

El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.