Els Jocs més importants i coneguts són els Jocs Olímpics d'Estiu però tenim altres reunions esportives que també formen part del moviment olímpic. Són els Jocs d'Hivern, els Jocs Paralímpics, en les seves versions tant d'hivern com d'estiu, i per últim, els Jocs de la Joventut (que també tenen les seves versions d'hivern i d'estiu) i s'han creat recentment.

Els Jocs d'hivern

Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics.

Es competia en esports com l'esquí alpí, introduït el 1936 (descens i eslàlom), l'esquí nòrdic (curses de fons, combinada nòrdica), els salts de trampolí, el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh, el luge i l'hoquei sobre gel. Posteriorment s'han incorporat nous esports i modalitats com el biatló (des del 1960), l'esquí acrobàtic (des del 1988) i, des del 1998, el surf de neu, o snowboard, i el curling.

La última edició disputada fins ara ha estat la 24a edició disputada a durant el mes de febrer de 2022.

 

Els Jocs Paralímpics

Els primers Jocs Paralímpics d'estiu es van celebrar l'any 1960 a Roma (Itàlia), i els primer Jocs Paralímpics d'hivern van ser l'any 1976 a Örnsköldsvik (Suècia).

Hi participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. Els jocs paralímpics, se centren en la competició, en l'esforç dels esportistes per a assolir el podi, per veure's honorats amb les preades medalles, que són el premi a l'esperit de superació.

Cada vegada són més concorreguts: des de la primera convocatòria dels jocs paralímpics, el nombre de participants s'ha multiplicat per deu.

Els jocs paralímpics es fan el mateix any que els olímpics, i hi ha d'estiu i d'hivern. A més a més, en les darreres olimpiades, tots dos jocs han compartit seu i escenaris.

D'aquesta manera a la 11a edició dels Jocs Paralímpics d'Hivern, durant el mes de març de i a . Mira més informació en aquest apartat.

Els Jocs de la Joventut

Els Jocs Olímpics de la Joventut són uns jocs esportius promoguts pel Comitè Olímpic Internacional (COI) i en el qual participen atletes de tot el món d'entre 15 i 18 anys. Es tracta d'un esdeveniment esportiu i cultural celebrat seguint el model dels Jocs Olímpics. La seva celebració es va idear l'any 2001  i es va aprovar 6 anys més tard. L'edició inaugural dels Jocs Olímpics de la Joventut va ser a Singapur entre el 14 i el 26 d'agost de 2010. Quatre anys més tard també es feien a Àsia, aquest cop a Nanquin (Xina).   Posteriorment arribaria la tercera edició d'estiu celebrada a Buenos Aires l'any 2018.

Aquesta tercera edició era l'any de la consolidació amb un programa semblant al dels "Jocs grans" i amb una participació que se situava sobre els 4000 atletes joves. Malauradament la primera competició depenent del COI que s'havia de celebrar a territori africà (any 2022 a Dakar, capital del Senegal) ha quedat ajornada i passa a celebrar-se quatre anys després a la mateixa seu.

També hi ha edicions d'hivern. Aquestes es disputen al mes de gener de l'any olímpic. Amb les tres primeres edicions celebrades a territori europeu aquest any 2024 s'han disputat a Gangwon-do, ciutat de Corea del Sur que ha acollit prop de 2000 atletes

Vés a l'especial dels Jocs Olímpics>>

 

Però, i abans, quan duraven els Jocs?

Olimpíades arreu del món

Atenes, París, Saint Louis, Londres, Estocolm, Berlín, Anvers, Amsterdam, Los Ángeles, Hèlsinki, Melbourne, Roma, Ciutat de Mèxic, Munic, Mont-real, Moscou, Seül, Barcelona, Atlanta, Sydney, Rio de Janeiro, Pequín, Tòquio... Totes han estat, en algun moment, ciutats olímpiques.

Però... alguna va voler repetir l’experiència?

De què estan fetes les medalles?

Hi ha medalles i medalles... Moments èpics de l’esport, esclats d’alegria, finals memorables, adrenalina incontestable. I sempre, sempre, la creu. Perquè les medalles d’or van sempre acompanyades de segones posicions, aquelles esportistes que “han perdut”. Que han lluitat fins al final, eliminatòria rere eliminatòria i que, arribat el gran moment de la final, no han guanyat.
Una d’aquestes medalles de plata que sempre quedaran en la memòria dels aficionats a l’esport és la que va obtenir la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics de Barcelona’92.
Manel Estiarte, Jordi Sans, Jesús Rollán, Dani Ballart... un total de 13 homes que volien guanyar. Ho volien molt! Perquè era Barcelona. Eren els Jocs de “casa”. Però no va poder ser.
La final, contra la selecció italiana, és un dels partits més llargs i emocionants de la història del Waterpolo. Van caldre fins a tres pròrrogues!
Aquella medalla de plata va ser, amb tot, el punt de partida d’una sèrie d’èxits espectaculars per a la selecció espanyola de Waterpolo, que va culminar amb la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta’96.

 

Però... què van penjar-se en realitat al coll els jugadors d’aquella selecció quan van enfilar-se al punt més alt del podi?

Els que no hi són

Sembla que a Tokio hi hagi reunits a hores d’ara totes els esportistes d’elit. Els millors fondistes, les millors tenistes, les millors atletes, els arquers amb més punteria... Però no. Hi ha alguns noms que segur que molts heu trobat a faltar a les graelles: Rafa Nadal, Roberto Bautista, Kenenisa Bekele, LeBron James, Julien Alaphilippe, Serena Williams... I és que l’esport professional no és la cosa més fàcil del món. Un calendari molt atapeït de competicions, l’obligatorietat d’estar sempre en el millor estat de forma, no fer cap concessió a les dietes, ... i finalment haver de descartar campionats per poder-se recuperar.
Renunciar a participar en uns Jocs Olímpics deu ser unes de les decisions més difícils per un esportista. No participar-hi per no assolir la marca mínima per poder fer-ho ha de ser molt frustrant. Però... i el goig de veure els Jocs des del sofà de casa com fem la majoria de mortals?
La pregunta d’avui no va precisament de renuncies...

Quins són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics?

Les proves antidòping es van instaurar als Jocs Olímpics l’any 1968 (Ciutat de Mèxic). I el primer cas detectat va ser per una substància que... ai si ens fessin proves de dopatge indiscriminadament als esportistes aficionats!

30 de juliol de 2021

Paralímpics 2020

Els diccionaris ens ho defineixen clarament: l’esport és l’exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure, per afecció, competició o exhibició.

Mireia Belmonte, Saúl Craviotto, Marta Galimany, Ana Peleteiro Sara Gallego, ... són noms que caldrà seguir aquests dies. Formen part de la delegació espanyola als JJOO.

Però què passarà amb noms com els de Javier Reja, Teresa Perales, Íñigo llopis, Ariadna Edo, Héctor Cabrera o Álvaro del Amo ? Tots ells i molts d’altres són els noms dels esportistes que a partir del 24 d’agost competiran a les Olimpiades Paralímpiques de Tòquio. Potser val la pena anotar els seus noms a la memòria. Perquè ells també fan exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure, per afecció, competició o exhibició.

Totes aquestes coses després es tradueixen en unes dades ben impressionants...

Vet aquí algunes desigualtats...

Només una quarta part dels esportistes federats són dones.

Tot i que podríem afirmar (amb la boca petita) que la cosa s’està normalitzant, històricament les dones...

• han estat excloses de la política institucional. Una dada: només un 23 % dels Ajuntament estan governats per alcaldesses.
• les dones, encara avui, dediquen el doble de temps a les tasques domèstiques que els homes.
• les dones cobren entre 5000 i 7000 € menys a l’any que els homes per a les mateixes feines.
• un dels problemes més importants de la societat és la violència masclista.

I als Jocs Olímpics, què?

uscar las 2 que me faltanTexthay que 

La pregunta del 2 d'agost de 2021 : Viure de l’esport

Viure de l’esport no sempre és possible. Ni tant sols quan el practiques a nivell professional. Ni tan sols quan ets bo, realment bo. Ni tant sols quan tens tot un país pendent de tu... Però, a què es dediquen els esportistes olímpics per guanyar-se la vida i poder seguir amb el seu ritme d’entrenaments? Saül Craviotto, piragüista, és també policia; el seu company a l’aigua, Cristian Toro, va participar en un show televisiu per trobar parella; Susan Francia, olímpica en rem, és coach i model de fitness; el també remer olímpic Olaf Tufte (Noruega) és pagès i bomber; la jugadora de bàsquet americana Angel McCoughtry es dedica a la música; la ciclista olímpica Mara Abbott és professora de ioga; i així podríem estar anomenant desenes i desenes d’esportistes que aclamarem durant els Jocs; esportistes que quan tornin, tindran una realitat més semblant a la nostra de la que imaginem.

Esports olímpics

La història dels Jocs Olímpics ha patit canvis i alguns sobresalts. Decisions polítiques, guerres, conflictes diplomàtics... però també canvis a nivell esportiu. Us faríeu creus d’alguns esports que en algun moment han sigut olímpics i que ja no ho són! Als Jocs del 1900, celebrats a París, van competir-hi atletes amb la modalitat d’estirar la corda. Aquest va ser esport olímpic fins el 1920.
En aquella ocasió també la pilota basca va formar part de la competició.
Esports com el rugby, el polo, la moto nàutica, el criquet... també van ser esports olímpics. Però van deixar de ser-ho. D’altres, com l’hoquei gel o el patinatge artístic han passat a formar part dels Jocs Olímpics d’Hivern.
Programar-te les vacances per poder mirar els Jocs per la televisió NO és esport olímpic. Però també et farà sentir bé!

Aquest estiu se celebren els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, un any més tard del previst a causa de la pandèmia de la Covid-19. El comitè organitzador va decidir mantenir el nom original, malgrat que finalment la cita esportiva tindrà lloc del 23 de juliol al 8 d’agost de 2021.

Per a la 32a edició dels Jocs Olímpics Moderns s’espera superar la participació dels predecessors Jocs de Rio, on van competir més d’11.000 esportistes de 207 delegacions diferents.

Més de 30 edicions dones per a moltes històries, curiositats i protagonistes que han trascendit al llarg del temps.

Dades!

Quins criteris es segueixes per escollir una ciutat com a seu olímpica? Doncs per davant de tot la seva capacitat organitzativa, la qual cosa va directament relacionada amb la seva situació econòmica.
També es tenen en compte les propostes més sostenibles, les que proposin infraestructures ja existents o amb capacitat de construcció, la popularitat de la candidatura, l’entorn i la metereologia!
Com s’han repartit a nivell geogràfic les seus dels Jocs Olímpics moderns? Ha estat equitativament o hi ha algun continent més desafortunat?

30 de juliol de 2021

Paralímpics 2020

Els diccionaris ens ho defineixen clarament: l’esport és l’exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure, per afecció, competició o exhibició.

Mireia Belmonte, Saúl Craviotto, Marta Galimany, Ana Peleteiro Sara Gallego, ... són noms que caldrà seguir aquests dies. Formen part de la delegació espanyola als JJOO.

Però què passarà amb noms com els de Javier Reja, Teresa Perales, Íñigo llopis, Ariadna Edo, Héctor Cabrera o Álvaro del Amo ? Tots ells i molts d’altres són els noms dels esportistes que a partir del 24 d’agost competiran a les Olimpiades Paralímpiques de Tòquio. Potser val la pena anotar els seus noms a la memòria. Perquè ells també fan exercici corporal practicat, especialment a l’aire lliure, per afecció, competició o exhibició.