Libros electrónicos

Rodari

El 23 d’octubre del 2020 és una data per celebrar-la amb gran alegria, ja que es compleixen els 100 anys del naixement d’un dels escriptors més interessants del s.XX, Gianni Rodari.

Com no ens podem esperar a final d’any  per celebrar-lo, hem volgut començar aquest mes i així tenir molt més temps per anar descobrint coses sobre ell i gaudir de les seves tècniques per fomentar la imaginació.

Resta oficialment inaugurat l’any Rodari al Gènius!!

Maneres de fer històries posant en marxa imatges i paraules. Les tècniques de creativitat de Gianni Rodari

Una de les contribucions més importants que va realitzar Gianni Rodari al món educatiu i creatiu son les seves tècniques per estimular la creativitat en els infants, que va aplicar en les seves històries, i que també va recollir i explicar en alguns dels seus llibres: especialment a, Gramàtica de la Fantasia. Introducció a l’art de contar històries i a l'Escola de la Fantasia. Reflexions sobre l’educació per a mestres, pares i nens.


Aquestes tècniques tenen com a principis situar la imaginació com una forma de coneixement, del joc com a base indispensable d’aquest i de l’experimentació amb les paraules per la creció d’històries. Jugar amb les paraules per descobrir, per crear i, sobretot, per gaudir-ne.


De la mà del professor Gramaticus Fantàstic (Jordi Folck) ens introduïm en algunes (hi ha més de quaranta) de les tècniques de creativitat del Gianni Rodari. A cada vídeo, l’esbojarrat professor ens explicarà breument en què consisteix la tècnica escollida amb divertits exemples i un recull de títols de l’autor on la podrem veure emprada.

(imatge treta de la pàgina web oficial Rodari)

 

Les tècniques escollides són:

1.- Dues paraules que creen mons. El binomi fantàstic

2.- Una hipòtesi fantàstica. Què passaria si ...

3.- El prefixe esbojarrat!

4.- La paraula equivocada o l'error és bell

5.- Els contes populars i tradicionals

6. - Jaume de vidre

7.- La substracció fantàstica o restar és sumar

Històries d’en Rodari

Què millor per conèixer les històries d’un autor que sentir-les amb les veus de grans narradors! Jordi Folck, Elisenda Roca, Laia Aguilar, Marisol Casas, David Anguera, Anna Manso i Joan Antoni Martín Piñol ens acompanyaran en aquest viatge a través d’alguns contes d’en Gianni Rodari.

                   

 

Tenim preparats 40 contes que anirem penjant  i recollint en aquest apartat periòdicament.

Començarem amb uns contes per telèfon, continuarem amb uns quants tirallongues i acabarem amb contes llaaaargs que de segur us faran treure un somriure.

      

Capítol d'Una mà de contes dedicat a Rodari

Llegim un conte

EL JOVE CRANC

Un jove cranc va pensar: “Per què a la meva família tots caminen endarrere? Vull aprendre a caminar endavant com les granotes, i així em caigui la cua si no me'n surto!”

Va començar a entrenar-se d'amagat, entre les pedres del riuet nadiu, i els primers dies acabava esgotat per l'esforç. Topava a tot arreu, es macava la cuirassa i s’entortolligava una pota amb l’altra. Però de mica en mica les coses van anar millor, perquè tot es pot aprendre, si es vol.

Quan va estar segur d'ell mateix, es va presentar a la seva família i els va dir:

—Fixeu-vos-hi bé.

I va fer una magnífica cursa endavant.

—Fill meu! – va esclafir en plors la mare—, que se t'ha girat l’enteniment? Torna en el teu seny, camina tal com t'han ensenyat el teu pare i la teva mare, camina com els teus germans que tant t'estimen.

Els seus germans, no obstant això, es petaven de riure.

El pare se'l va mirar severament i després va dir:

—Ja n’hi ha prou! Si vols viure amb nosaltres, camina com tots els crancs. Si vols anar a la teva, el riu és prou gros: vés-te'n i no tornis més!

El bon cranc s'estimava els seus familiars, però estava massa segur d'anar pel bon camí com per tenir dubtes: va abraçar la mare, va saludar el pare i els germans i se'n va anar a córrer món.

El seu pas va desvetllar tot seguit la sorpresa d’un grup de granotes que com a bones tafaneres s'havien reunit al voltant d’una fulla de nenúfar per fer petar la xerrada.

—El món va al revés— va dir una granota

—Mireu aquell cranc i digueu-me que m’equivoco, si podeu.

—Ja no hi ha respecte!—va dir una altra granota.

—I ara! I ara!—va dir una tercera.

Però el cranc va tirar endavant, tal com sona, pel seu camí. Al cap d’una estona, va sentir que el cridaven.

Era un vell cranc d’expressió melangiosa que s’estava tot sol al costat d’un roc.

—Bon dia—va dir el jove cranc.

El vell el va observar llargament, i li va preguntar:

—Què et penses que fas? També jo, quan era jove, em pensava que ensenyaria als crancs a caminar endavant. I vet aquí què hi he guanyat: visc tot sol, i la gent es mossegaria la llengua abans de dirigir-me la paraula. Mentre hi siguis a temps, fes-me cas: acontenta’t a fer com els altres i un dia m’agrairàs el bon consell.

El jove cranc no sabia què contestar i no va dir piu. Però per dintre pensava: “Tinc raó jo”.

I tot saludant gentilment el vell, va reprendre orgullosament el seu camí.

Anirà molt lluny? Farà fortuna? Redreçarà totes les coses tortes d'aquest món? Nosaltres no ho sabem, perquè ell continua caminant encara amb el mateix coratge i decisió del primer dia. Només podem desitjar-li de tot cor:

—Bon viatge!
 
El jove cranc, inclòs al llibre Contes per telèfon.

Reportatge sobre Rodari

Contes per jugar

Activitats virtuals

Aquesta setmana escoltarem

La planta Paolino

La planta Paolino, del llibre de Gianni Rodari Contes llargs com un somriure, de l'editorial La Galera.

Narració de Jordi Folck per a la celebració del Centenari del naixement de Gianni Rodari

Contes per telèfon

Llegim una poesia

El Tinter 
 
a paraula més elegant
si la pogués escriure
amb el sol brillant.
 
Quines paraules d'argent
si les pogués escriure
amb un fil de vent.
 
Però al fons del tinter
s'hi amaga un tresor:
amb la tinta negra
podràs
escriure paraules d'or.
 
Estrella Polar inclòs al llibre Tirallongues del Cel i Terra
 
 
 
 

L'alegria d'aprendre

  • L’educació del nen passa per la nostra reeducació contínua.
  • No el podem culpar de no aprendre, sinó aprendre a ensenyar.
  • La lectura és un privilegi i no pas un deure.
  • L’atenció i la memòria no són millors que la creativitat i la imaginació.
  • Riure és crucial: és un regal inesperat, més enllà de la protecció i la seguretat.
  • Un nen, cada nen, és un fet nou . I amb ell el món comença de zero.

Aquests textos de Gianni Rodari, el mestre de la fantasia, van ser escrits als anys setanta, però la seva aposta insubornable per un ensenyament més ple i creatiu segueix sent del tot moderna.